Lo que malament comença...

Doncs sí,
avui he començat el dia molt malament.
Arribo al costat de la meva bici, tota carregada amb el casc, els llums (perque a les 7 del matí ja comença a ser necessari fer-se veure a la bici), la bossa amb el menjar, i les claus i me n'adono que m'han reventat una de les 2 cadenes que tinc posades a la bici. Que fort! no he entés res, han tallat la cadena més grosa per la meitat i han deixat l'altra cadena que tinc en forma de U, que és més petita, intacta, lligada a la roda del darrere com si res. Per mi perfecte, bé, és una putada que em tallin una de les cadenes però almenys la bici continuava allà... però per què? potser ha arribat algu i s'han marxat sense acabar la feina? això voldria dir que aquesta nit potser hi tornen. O potser és que finalment han decidit que la meva bici no valia la pena... Gentusa!!!!


Doncs res... al matí, com ja sabeu, tinc poc temps per pensar així que he deixat la cadena al terra i he marxat cap a l'estació on m'he trobat amb la meva companya i he pogut lligar la bici amb la seva...

Una vegada al bus he agafat de dintre la bossa el movil i he notat una textura gelatinosa estesa per tot arreu... MERDA! el potet de sabó que no necessita aigua per netejar-me les mans ha decidit obrir-se i pringar tot lo que portava dintre, que no era poc... M'he passat tot el viatge netejant les coses...

Per sort tot s'ha quedat aquí... aquesta tarda he comprat una nova cadena que poden tallar en qualsevol moment i res.... a veure que em trobo demà.

Ja està, ja s'han acabat...

Vaig marxar pràcticament sense dir adeu avui farà dues setmanes. Que consti que no era la meva intenció però conforme s'anava acostant la data de marxar anaven sortint més coses a fer però bé... les vacances han anat molt bé.

He fet un recorregut per Eslovenia, Bosnia i Croacia. Tot m'ha agradat molt, però les ciutats amb les que em quedo són: Ljubjlana i Sarajevo. La costa dàlmata és molt maca però saturadíssima... és lo que té viatjar en Agost!!

De Ljubjlana m'ha sorprés lo preparada per anar en bici que està. No m'ho esperava gens!!! Hi ha moltíssimes pels carrers i només les lliguem amb una cadeneta de res, i de vegades ni tan sols la lliguen a un punt fix! flipant!

De Sarajevo m'ha agradat molt el districte de Bascarsija i sobretot el Cevapcici, tot un descubriment culinari! A la nit també era molt maco veure iluminades les mesquites. A la resta de la ciutat encara són visibles les cicatrius de la guerra.

Han estat 14 dies, 4800 km en cotxe, i moltes experiències viscudes....

Això sí, aquest dilluns tornar a començar....

Divendres Nit

I avui ho hem tornat a conseguir, hem coordinat agendes i ens tornem a juntar els companys de feina per fer Mojito + sopar + festa


No hi ha res com tenir bon rotllo a la feina. Passem moltes hores junts i això uneix.
Està clar que no amb tots per igual... però això ja passa a la vida, és qüestió de compatibilitats. I ens hem juntat un grupet ben maco!

Marxo! en metro però potser torno en bici! (a veure que us puc explicar demà :P)

Bon cap de setmana

Efectes Paranormals

Aquest matí he viscut en primera persona i a casa un efecte d'aquests que coneixem com paranormal.
Quan m'he llevat he fet el recorregut de sempre: wc i cuina, i mentre arribava a la cuina i veia la llum que entrava pel balcó al menjador pensava en que probablement estava una mica ennuvolat. El cas és que m'estava preparant el café quan des de la porta de la cuina he vist que hi havia la llum del menjador oberta! He pensat que la meva parella s'havia llevat i que havia estat molt silenciós perque no havia sentit res, però no, ell no hi era, no hi havia ningú al menjador, i ell encara dormia perque l'he hagut de despertar per dir-li que el llum s'havia encés sol. Pràcticament m'estava enxegant perque pensava que li estava prenent el pel, quan he apagat el llum i no ha trigat ni 10 segons en tornar a encendre's sol. Quina sensació... L'he tornat a apagar i lo mateix... s'ha tornat a encendre... Hem pres la decisió de desendollar-la (és un llum de peu) hem esperat un minutet a veure si s'encenia o no per començar a patir però per sort no s'ha encès. L'hem deixat desendollat del corrent , i curiosament, a la tarda quan he arribat l'he tornat a endollar i res... encara no s'ha encés sol...

Coses de l'electricitat o realment un efecte paranormal??? :P

La meva 'jefa'

Feia dies que esperava aquest moment: reunir-me amb la meva 'jefa' per avaluar la feina de l'any passat (2007) i saber què s'espera de mi en aquest any. Sí, ja ho sé, estem a Juliol... però aquesta no és la qüestió. Porto dies indignada perque de les 30 persones que té al seu carrec només quedem 2 per passar per aquest tràmit burocràtic... serà que ens ha deixat pel final perque ens té por???
Doncs això, feia dies que ho esperava, i no sabia quina seria la meva actitut quan m'hi trobés. I és que aquesta dóna que tinc per 'jefa' és un cas molt molt especial. Porto 3 anys amb ella i no deixa de sorprendre'm, parlar amb ella és com parlar amb una paret, no es pot dialogar, porta un discurs aprés i d'aquí no la treus...Un company la va arribar a descriure com un Dementor (personatge de Harry Potter) que et 'xucla'l'energia, diu que cada vegada que ha de parlar amb ella surt del seu despatx fluix i esgotat psicològicament(i no penseu malament!)
Normalment s'està una hora amb cada treballador, doncs amb mi ha estat una hora i només hem parlat de la valoració de l'any passat!!! ens hem quedat a mitjes!!! JUAS! He aconseguit deixar-la sense paraules amb les meves argumentacions!!! He sortit super espitosa del despatx!! Encara noto com la eufòria recorre les meves venes.

Dilluns que ve continuarem, suposo que agafarà forces i prepararà nous arguments, però de moment estic contenta: Primer combat guanyat!

La revenja del Bicing

Com passa el temps, ja fa més d'una setmana des de la revetlla de Sant Joan i no he tornat a escriure res!
Aquesta calor m'està matant, em treu les ganes de tot... de fet porto uns dies apàtica i mústia... a això se li diu 'astenia estival'?

Ahir vaig tornar a agafar el bicing al matí per anar a la feina i no sé si ho tornaré a fer a aquestes hores. És tot un risc!!!
El terminal va intentar vacilar-me una altra vegada, però com que ell és una màquina i jo tinc cervell no em va tornar a prendre el pel... Em va dir que agafés la bici 10 i en veure que no me la donava vaig anar a la 12 i.. voila! allà estava esperant-me... :) Però la revenja del bicing estava per arrivar, quan vaig arribar al meu destí i vaig intentar deixar la bici a la estació no vaig poder, cap terminal m'acceptava la bici... només tenia 5 minuts abans de que el bus sortís!!! vaig anar a una altra estació propera i lo mateix, la bici no quedava fixa!!! histèrica veia el bus i que ja era l'hora... així que vaig deixar la bici allà... amb el pivotet verd amb el risc de que em posessin una multa de 150 euros per no tornar la bici (ja que no quedava registrat enlloc que sí que ho havia fet). Vaig estar trucant al número d'incidències del bicing des de les 7.25 fins a les 8.15 que vaig aconseguir que una noia (he de dir que molt atenta) em va aconseguir sol·lucionar el tema...

I res,a la tarda vaig tornar caminant a casa i coses del destí: a l'aparcament de bicis on tinc la meva aparcada, just al costat, hi havia una bici del bicing lligada que algú es deu haver agenciat!

Revetlla de Sant Joan

Ahir a la nit, per la revetlla, vaig anar a una festa on únicament coneixia al meu acompanyant. Tot i que havia sentit parlar d'un parell que em podria trobar allà mai havia coincit amb ningú a cap puesto, però bé... per què són les festes si no és per conèixer gent???

Vam arribar els primers, just a l'hora que ens havien convocat. Només estaven nosaltres i els 'organitzadors' de la festa (era casa seva), la resta va començar a arribar una hora i mitja més tard....(no acabo d'acostumar-me a la impuntualitat!)

Però bé, m'ho vaig passar molt bé, no era la única que no coneixia ningú i això uneix :P, bé, això i la cervesa, la sangria i el vi, jejejeje

A l'hora de tornar cap a casa vam decidir agafar el bicing. Potser el nostre estat no era el més apropiat però no hi havia gaire trànsit i s'anava de conya... M'encanta anar en bici de nit per barcelona, amb la fresca... tens una sensació de llibertat....(crec que el meu cervell encara es troba sota els efectes de l'alcohol :P)

Resumint la meva revetlla de Sant Joan: gent molt maca, sangria molt bona, i passejada en bici més que agradable per barcelona : un 10!

Una de cal i una d'arena

Ahir vam decidir donar-nos d'alta amb Telefònica (línea+duo), avui m'han trucat a les 7,55 a.m. per preguntar-me si m'anava bé que que m'ho fessin aquest mateix matí i res, a les 13h ja tenia línea de telèfon nova i servei d'internet.

Que bé!!!!

Però avui no tot ha estat positiu... Avui se m'ha punxat una roda!!! Em quedaven 30 min. aproximadament per arribar a casa quan m'he adonat que la roda del dabant feia un soroll extrany, i en el primer semàfor he vist que tenia una xinxeta clavada a la roda. Quina mala llet!!! qui llença xinxetes al terra!!!??? He pensat que seria millor no treure-la i continuar com si res... i quan ja gairebé havia arribat a casa s'ha desinflat del tot. Aisss... almenys ja havia arribat!

Demà em tocarà odissea bicing pel matí... amb què em trobaré??? menys mal que ja serà divendres!! a la tarda portaré la roda a que me l'arreglin i a veure si me la donen demà mateix perque dissabte farà sol i vull anar a la platja!!!
Només espero que la Guardia Urbana no es porti la meva bici pensant-se que està abandonada...

La vida sense internet

Ara farà dues setmanes que estic sense internet a casa i m'he adonat que soc una internet-addicta.
Què fèia quan no en tenia?
Ara necessito internet per decidir quina peli vull anar a veure al cine, a quin restaurant podem anar a sopar, on podem anar de vacances, per perdre el temps mirant les aplicacions que m'han enviat al facebook... i el mail! menys mal que això sí que ho puc mirar a la feina! :P

Bé, potser en el temps que triguen en tornar a donar-me d'alta em desintoxico i ja no el necessito...

Salut a tots!

Bicing 'Vacilón'

Avui dilluns m'he trobat que gairebé el primer contacte amb el món que he tingut ha estat amb una màquina que s'ha rigut de mi durant... calculo que 4 minutets...
Als matins, com gairebé tothom, vaig al minut, tots els meus moviments des de que poso el primer peu a terra estan ficats dintre d'un horari molt ajustat que em permet arribar a l'autobús amb 5 minuts de marge.
El cas és que avui tot estava calculat per no agafar la meva bici i agafar una bici del bicing. Doncs bé, en arribar a l'estació de bicis més propera acosto la meva targeta i m'envia a agafar la bici nº10. Quan arribo a la bici 10 veig que el llum que indica l'estat de la bici està vermell, de totes maneres intento agafar-la però res... Penso que no ho he vist bé, així que torno a la pantalleta i en tornar a posar el carnet em diu que ja tinc una bici agafada! Coi! com que ja tinc una bici? Torno a la 10 i res... que no surt. De sobte veig que la llumeta de la bici nº12 està fent pampallugues, així que m'acosto però justament quan intento agafar-la es queda de color vermell... Doncs res, torno a la pantalleta, fico el carnet i em diu que agafi la bici nª12, vaig a la 12 i la llumeta està de color vermell. Jo acostumo a ser una persona molt deductiva però no tenia temps per posar-me a pensar què coi estava passant, així que anava una altra vegada a la pantalleta quan he vist que la bici 10 tenia el llum fent pampallugues!!!! la he tret ràpidament i cames ajudeu-me!
He arribat amb un parell de minuts de marge!



A la tarda sembla ser que hi ha hagut una incidència amb la comunicació de les estacions i m'ha estat impossible agafar una bici en un trajecte de 30 minuts que finalment he fet caminant... però no em queixaré, que caminar és molt sa!

Chocolat i Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull

Aquesta setmana he vist aquestes dues pel·lícules.

Diumege passat vaig veure Chocolat tranquil·lament a casa. És una d'aquestes pel·lícules que tenia ganes de veure però per a la que mai trobava el moment. La veritat és que em va sorprendre, i tal i com ja m'havien avisat em van venir unes ganes enormes de menjar xocolata mentre veia la pel·lícula i... no us enganyaré, un bombó va caure... o potser van ser dos?
Es tracta d'una història molt tendra que crec que pot agradar a tothom.

I ahir vam anar a veure Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull. Ho escric en anglés perque amb un parell de companys de la feina vam decidir anar a veure-la en V.O.S.E.
M'encanta en Harrison Ford! :)
Amb els anys que té i lo atractiu que és...
Però bé... em centro en la pel·lícula. És entretinguda, amb tocs d'humor, i plena d'acció tal i com totes les anteriors històries d'Indiana Jones.
Valoració: em va agradar.

Després sopar a un restaurant siri... amb unes trufes gelades de postre (assaborint tots els matiços de la xocolata :) ) i tornada a casa amb el bicing, fent un tomb nocturn per Barcelona amb una temperatura molt agradable...

LA mal-INTERPRETACIÓ DELS EMAILS

En la época en la que vivim la comunicació entre els diferents departaments de les empreses acostuma a fer-se per email amb el risc que això comporta. És per això, que tot i no haver tingut mai cap mala experiencia amb el tema, sempre vaig amb molta cura quan n'escric un. I és què les paraules se les endu el vent pero un email... un email mai saps fins a on pot arribar!

Doncs això, tot i anar amb cura avui he estat víctima d'una d'aquestes malinterpretacions.

He hagut de sol·licitar, per telèfon, al magatzem que em trobessin un paquet que el meu client havia decidit que no volia quan aquest ja es trobava preparat per ser carregat en un camió amb un munt de paquets més. M'han dit que era molt complicat perquè a més havien de preparar més paquets. De totes maneres, 3 hores després he rebut un email confirmant-me que havien aconseguit localitzar el paquet. M'he posat molt contenta i com que jo sempre he pensat que 'de bien nacido es ser agradecido' he escrit un email dient: 'Aquest matí m'heu dit que seria difícil trobar el paquet, però al final l'heu trobat, així que moltes gràcies!'. Fins i tot li he dessitjat un bon cap de setmana!!! Doncs m'ha contestat: 'Al matí t'hem dit la veritat, no ha estat fàcil trobar-lo'.
Se m'ha quedat una cara de mico....perque a més el mail s'havia enviat al cap de magatzem i a un altre responsable...
He preferit no contestar ni dir res...'pa ké?... pa kagarla?'... I això que jo soc de les que no té problemes amb ningú i parlo i ric amb tothom...
No sé... potser la que ho ha malinterpretat he estat jo...
Aquest és només un exemple. En conec més d'un que ha tingut problemes molt importants per un simple i innocent mail...

Suposo que són els inconvenients de les noves tecnologies!

ja s'han casat!

Buffffffff

com passa el temps...
una setmana i un dia sense aparèixer per aquí i ha passat volant.

Aquest cap de setmana he estat de casament. Ha estat el casament més original al que he anat mai i m'ho he passat genial... vam començar els amics a la 13, es van casar a les 14, a les 15 vam anar a dinar pel nostre conte i a la nit... Festival! quina celebració. I lo millor de tot és que no calia anar disfressat de 'gala de la hispanitat', podíem anar amb texans sense cridar l'atenció... Vam dormir tots plegats i diumenge encara vam compartir els pocs raigs de sol que va haver-hi abans de la pluja... Genial...

I res, aquesta setmana he tornat al gimnàs, que ja va èssent hora i estic destrossada!! Almenys el dijous ja s'acaba i demà per fi divendres!!!!

en lloc de cargols....

...lo que últimament apareix pel carrer quan plou és:




(aquestes fotos les he fet en un camí d'aproximadament 1km caminant)

PLUJA

Per fí ha plogut com deu mana! precipitacions ben repartides encara que sembla que haurem d'esperar per veure els efectes reals que han tingut sobretot a les capçaleres dels rius.
El que més m'ha impressionat, positivament, és una de les fotografies que he vist a 'El Periodico' del pantà de Susqueda, una foto del febrer al costat d'una foto d'ahir:


Ahir, dissabte, tocava 'fer barri' i tot i ploure vaig decidir sortir sense paraigües. Val a dir que plovia però no gaire fort. El cas és que em venia de gust sentir com l'aigua de la pluja quèia... m'agrada... m'agrada notar les gotes d'aigua...



Avui diumenge diuen que les precipitacions continuaran però ara mateix lo que veig pel balcó és un sol espatarrant i núvols blancs desplaçant-se molt ràpidament des del mar... potser al darrera hi porten més núvols de pluja. Esperarem!

Visita a Girona

Feia temps que no anava a Girona i ahir vam decidir anar a fer un tomb.
En els últims anys he anat amb la bici per fer les rutes Girona-Olot-Girona, o Girona-Sant Feliu de Guíxols-Girona. També havia anat a veure 'Girona, temps de flors' però feia anys que no hi anava simplement a passejar i a perdre'ns pels carrerons.

Girona és una ciutat que m'agrada moltíssim, ho té tot, tranquilitat, encant, ....


Ahir, a més, va fer un dia molt maco que convidava a perdre's pels carrerons del Call Jueu, passejar per les paradetes, veure la exposició de fotografia que hi havia, seure´s a pendre un te a la fresca...

Per cert, a qui pugui interessar: el cap de setmana que ve comença 'Girona, temps de flors' i és molt maco veure com decoren el patis interiors de moltes de les cases senyorials amb flors. Si no heu anat mai us ho recomano.

Vaig sobreviure!

Sí, vaig sobreviure al mojito, al 'blanc pescador', a la sangria de cava i a la coronita. Mare de deu! quina ressaca tenia dissabte!

Jo que no acostumo a sortir gaire i menys a beure... però clar, vas xerrant, rient, menjant ... i ni t'enteres.

Quan va arribar la hora de marxar no em veia amb cor d'agafar una bicicleta. Crec que hauria posat en perill la meva integritat. De fet els meus amics em van dir: no pensaràs en agafar una bici no??? No vaig atrevir-me a dir res, jejejeje.

Vaig esperar a que el metro obrís en companyia de un ex-company de facultat, i curiosament el millor amic que hi vaig tenir. El destí ha volgut que acabem treballant junts.

De vegades el destí ens depara sorpreses bones!

Sortida

Fa temps que volem quedar els companys de feina i avui sembla que ha arribat el dia.
Som 6, 6 persones de diferents departaments que ens ho passem d'allò més bé. Per desgracia això no passa molt sovint i has de tenir al costat persones amb les que no sortiries ni a prendre un café durant 8 hores però s'ha de fer el paper perqué tots som persones i hem de treballar plegats.

Bé, doncs això, avui és el gran dia i tot ha estat organitzat perfectament: abans de sopar una caipirinha o un mojito, després fondue de formatge i de xocolata i després... festa! fins que el cos aguanti!

La bici no la porto però qui sap... si trobo una del bicing a lo millor m'hi torno amb ella perquè agafar un bus nocturn o un taxi és tota una aventura a Barcelona.

Apa doncs! que tingueu un bon divendres i un bon cap de setmana!!!

Divendres ventós

Per fi és divendres, divendres ventós, i avui, potser una mica com ahir, ara plou ara no plou, ara sí ara no...

Aquest matí pensava agafar el bicing però les gotes que quèien eren massa com per no tapar-se així que he anat caminant una estoneta amb el paraigües. He arribat tan justa que ni tan sols he pogut anar a veure si la meva estimada bicicleta continuava allà on la vaig deixar ahir... Però en 10 horetes tornaria per recuperar-la. Bé, això és el que pensava pero cap a les 11 del matí m'he adonat que en sortir de casa no havia agafat les meves claus i per tant no duia les claus dels cadenats! :(, jo i el meu cap!

I res, a les 17.30 la he vist allà, feia bona cara, vull dir que tampoc li faltava res...i no estava sola. Així que he anat a la parada del bicing. Avui m'ha tocat la nº2. He revisat que el seient s'ajustés bé ja que encara conservo un blau que em vaig fer al genoll amb una en la que el seient no s'ajustava i mentre anaves fent pedalades anava baixant i baixant... tant que fins i tot em vaig donar un cop amb el genoll en el manillar. Aquesta no tenia aquest problema però en tenia un altre: els frens no anaven gaire bé, i ha estat complicat acostumar-me a la distància de 'frenada'.

Pensava anar a buscar la bici però entre que fa molt vent i que he comés l'error de posar-me les sabatilles he decidit que aniré demà al matí...

Ciclistes

Avui per fi ha plogut, tot i que encara no sé si ho ha fet on ho havia de fer.
Aquest matí he anat en bici a la estació i allà continua, lligada a una barana, indefensa preguntant-se que fa a hores d'ara allà sense que ningú l'hagi anat a recollir (bé, això espero). Em trobarà a faltar?
Demà em tocarà agafar el bicing, a veure amb què em trobo!

Doncs això, tot el dia ha estat tapat i ara plovia ara no ara sí ara no i just quan sortia de la feina s'han ofert a portar-me en cotxe perque en aquell moment plovia.Quan he arribat al meu destí i he obert la porta del copilot per baixar del cotxe gairebé faig que se la mengi un ciclista!!! Deu meu!!! Quin ensurt!!! Val a dir que jo portava el casc de la bici i ell no (imatge curiosa!)

És una cosa que em molesta molt de les motos i de les bicis i és que es fiquin per qualsevol petit forat que hi hagi entre els cotxes. Però és que en aquest cas no hi havia lloc per on passar!!! si anava amb un peu al pedal i l'altra a la vorera!!!

I és que... qualsevol es puja ara a una bici! :P