Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cine. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cine. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de juliol del 2008

Prométeme

Ahir vaig anar al cinema a veure Prométeme de Emir Kusturica. No soc una gran admiradora d'aquest director però em van proposar anar al cine a veure-la en VOSE i vaig pensar que era millor sortir a airejar-me que passar la ressaca a casa. A més aquest estiu marxem a fer una ruta pels balcans així que em va venir de gust ambientar-me una mica.
Potser no era la pel·licula més apropiada per veure amb ressaca pero em va agradar i em va semblar molt divertida. Però així és Kusturica!
Ara només espero que realment la visió que ens dona de Serbia sigui una visió exagerada de les mafies! :P

Conclusió: película recomanable.

divendres, 30 de maig del 2008

Chocolat i Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull

Aquesta setmana he vist aquestes dues pel·lícules.

Diumege passat vaig veure Chocolat tranquil·lament a casa. És una d'aquestes pel·lícules que tenia ganes de veure però per a la que mai trobava el moment. La veritat és que em va sorprendre, i tal i com ja m'havien avisat em van venir unes ganes enormes de menjar xocolata mentre veia la pel·lícula i... no us enganyaré, un bombó va caure... o potser van ser dos?
Es tracta d'una història molt tendra que crec que pot agradar a tothom.

I ahir vam anar a veure Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull. Ho escric en anglés perque amb un parell de companys de la feina vam decidir anar a veure-la en V.O.S.E.
M'encanta en Harrison Ford! :)
Amb els anys que té i lo atractiu que és...
Però bé... em centro en la pel·lícula. És entretinguda, amb tocs d'humor, i plena d'acció tal i com totes les anteriors històries d'Indiana Jones.
Valoració: em va agradar.

Després sopar a un restaurant siri... amb unes trufes gelades de postre (assaborint tots els matiços de la xocolata :) ) i tornada a casa amb el bicing, fent un tomb nocturn per Barcelona amb una temperatura molt agradable...

diumenge, 20 d’abril del 2008

Cap de setmana

Abans de que se m’oblidi, ahir vaig anar a buscar la bici i sí que hi era, i a més sencera!! crec que se sentia una mica sola però ara ja torna a estar al seu puesto de sempre amb la seva companya habitual...

I res... aquest cap de setmana he vist dues pelis: 'El número 23' i 'La habitación de Fermat'.

'El número 23' : feia temps que la volia veure, havia vist el trailer i em cridava l’atenció veure a Jim Carrey fent un paper tan diferent als que ens té acostumats. A més l’argument semblava interessant. I això, finalment només ho semblava. La història, molt resumida, consisteix en la obsessió pel número 23 que desenvolupa Jim Carrey a partir d'una novel·la que li regala la seva dona. No m’ha agradat gens.


'La habitación de Fermat' : també tenia ganes de veure-la però no tenia gaires esperances. En canvi m’ha sorprès favorablement i podria dir que m’ha agradat. No la definiria com un 'peliculón' però almenys ha aconseguit atrapar-me fins al final. Tracta de quatre matemàtics que no es coneixen i que són convidats per una persona desconeguda a resoldre un gran enigma. L’habitació en la que es troben és una sala que, com més triguen en resoldre els enigmes que els van plantejant, més petita es fa.
Una curiositat de la pel·lícula és que en un moment donat els protagonistes han de creuar el Pantà de Sau remant. Impressiona comparar aquesta imatge amb la realitat actual :(

dilluns, 24 de març del 2008

El tigre y la nieve

Sí, aquestes 'vacances' estan essent una mica atípiques per a lo que acostumen a ser normalment. Però les circumstàncies són les que són i aquesta vegada no he pogut marxar enlloc.
De totes maneres, aquests dos últims dies els estic aprofitant per llegir i veure pelis.


Aquesta tarda li ha tocat a 'El Tigre y la nieve'. M'ha agradat molt, m'agrada aquesta mena de bogeria del personatge de Benigni, el seu optimisme, aquesta manera que té de no decaure en cap moment, de trobar solucions a qualsevol problema...em recorda molt al paper que feia a 'La vida es bella' però en un altre escenari més actual.

diumenge, 23 de març del 2008

End of Spear

Avui he vist aquesta película. És molt interessant tot i que més de la meitat dels diàlegs són en l'idioma dels waodani i no hi havia subtítols. Suposo que m'he perdut moltes coses però l'història es pot seguir perfectament.



La película tracta d'un grup de misioners que viatja a la selva de l'Amazonas cercant una de les tribus més violentes del planeta: els waodani. Però no explicaré res més per si us ve de gust veure-la.

Em resulta difícil de creure que encara quedin tribus com aquestes a les selves de l'Amazonas, tribus a les quals la 'civilització' no hi ha arribat encara...