Doncs això, feia dies que ho esperava, i no sabia quina seria la meva actitut quan m'hi trobés. I és que aquesta dóna que tinc per 'jefa' és un cas molt molt especial.
Porto 3 anys amb ella i no deixa de sorprendre'm, parlar amb ella és com parlar amb una paret, no es pot dialogar, porta un discurs aprés i d'aquí no la treus...Un company la va arribar a descriure com un Dementor (personatge de Harry Potter) que et 'xucla'l'energia, diu que cada vegada que ha de parlar amb ella surt del seu despatx fluix i esgotat psicològicament(i no penseu malament!)Normalment s'està una hora amb cada treballador, doncs amb mi ha estat una hora i només hem parlat de la valoració de l'any passat!!! ens hem quedat a mitjes!!! JUAS! He aconseguit deixar-la sense paraules amb les meves argumentacions!!! He sortit super espitosa del despatx!! Encara noto com la eufòria recorre les meves venes.
Dilluns que ve continuarem, suposo que agafarà forces i prepararà nous arguments, però de moment estic contenta: Primer combat guanyat!
5 comentaris:
Ostres, com m'agradaria treballar a la teva feina, seria una descàrrega d'adrenalina cada dia, buf!!!
Entre això i el bicing espero que no et fiquis res per la vena doncs pot tenir una sobredosis!
Un petò!
Guanyar aquests combata dona molta moral i tant vinga que guanyaras la guerra.
Uiii la foto em fa por! el post molt bé, molt directe, sincer i espero que guanyis el pròxim combat, et veig ben preparada :)
Ostreeeeeeees!!
Només veure la foto em dic un dementor!!! i resulta que és la teva jefa... glubs... i has lograt deixar-la sense paraules... segur que el professor Llopin t'ha ensenyat a fer un meravellós patronus, eh? :-)))
Avui és dilluns, espero que hagis tingut sort!
Doncs sí! el dilluns ja ha passat i la reunió amb el Dementor ha estat un éxit!
No sé si són les lliçons del professor Llopin o que ella ha preferit anar de 'bon rotllo', però la sensació final ha estat positiva....
Suposo que en el fons li va agradar que li donés una miqueta de canya.
Publica un comentari a l'entrada