Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de juliol del 2008

La Mesa del Turisme i el català

Retomant el tema dels reportatges de Telemadrid amb Catalunya en el punt de mira, avui vull comentar un article d'opinió que he llegit a 'El Periodico' al respecte.
L'altre dia el Pol em feia el comentari sobre la polémica que hi ha ara amb el turisme i en aquest article d'en Pere Duran i Vall-llossera (Director General de Turisme de Barcelona)es donen moltes dades que suposo que mai apareixeran a Telemadrid.

Si us interessa el tema aquí teniu el link

Les enquestes diuen que tenen més problemes els turistes d'altres comunitats d'Espanya que els anglesos, francesos, italians, alemanys o americans...
quina lectura es pot treure d'això?

dissabte, 12 de juliol del 2008

TELEMADRID: Informació o Desinformació?

Ahir, veient el Telenotícies, vaig tornar a sorprendre'm amb una notícia en la que parlaven del reportatge de TELEMADRID 'ciudadanos de segunda'de fa uns mesos. Fa un temps ja vaig sentir parlar d'un que havien fet comparant la solidaritat dels catalans i la dels madrilenys, fent uns muntatges espectaculars. Però en el reportatge d'ahir parlaven de la llengua catalana i castellana a Catalunya:


A 'YOU TUBE' hi podeu trobar els cinc videos del reportatge. Els he vist tots, suposo que en el fons soc una mica massoca :P, i no entenc com, essent tant dolents aquí en Catalunya, continua venint tanta gent que se sent maltractada per nosaltres...

Per sort conec gent no catalana i no espanyola pels que aprendre el català no ha suposat cap esforç sobrenatural, més aviat tot el contrari, gent que s'ha esforçat per aprendre'l únicament pel plaer que suposa conèixer una nova llengua i una nova cultura.

No sé què és el que preten TELEMADRID amb aquest tipus de reportatges, però lo que està clar és que no deixa de ser una forma de cultivar l'odi en tots aquells que no coneixen la nostra cultura explicant coses que no tenen res a veure amb la nostra realitat.

Una llàstima!

dissabte, 14 de juny del 2008

La vida sense internet

Ara farà dues setmanes que estic sense internet a casa i m'he adonat que soc una internet-addicta.
Què fèia quan no en tenia?
Ara necessito internet per decidir quina peli vull anar a veure al cine, a quin restaurant podem anar a sopar, on podem anar de vacances, per perdre el temps mirant les aplicacions que m'han enviat al facebook... i el mail! menys mal que això sí que ho puc mirar a la feina! :P

Bé, potser en el temps que triguen en tornar a donar-me d'alta em desintoxico i ja no el necessito...

Salut a tots!

divendres, 30 de maig del 2008

LA mal-INTERPRETACIÓ DELS EMAILS

En la época en la que vivim la comunicació entre els diferents departaments de les empreses acostuma a fer-se per email amb el risc que això comporta. És per això, que tot i no haver tingut mai cap mala experiencia amb el tema, sempre vaig amb molta cura quan n'escric un. I és què les paraules se les endu el vent pero un email... un email mai saps fins a on pot arribar!

Doncs això, tot i anar amb cura avui he estat víctima d'una d'aquestes malinterpretacions.

He hagut de sol·licitar, per telèfon, al magatzem que em trobessin un paquet que el meu client havia decidit que no volia quan aquest ja es trobava preparat per ser carregat en un camió amb un munt de paquets més. M'han dit que era molt complicat perquè a més havien de preparar més paquets. De totes maneres, 3 hores després he rebut un email confirmant-me que havien aconseguit localitzar el paquet. M'he posat molt contenta i com que jo sempre he pensat que 'de bien nacido es ser agradecido' he escrit un email dient: 'Aquest matí m'heu dit que seria difícil trobar el paquet, però al final l'heu trobat, així que moltes gràcies!'. Fins i tot li he dessitjat un bon cap de setmana!!! Doncs m'ha contestat: 'Al matí t'hem dit la veritat, no ha estat fàcil trobar-lo'.
Se m'ha quedat una cara de mico....perque a més el mail s'havia enviat al cap de magatzem i a un altre responsable...
He preferit no contestar ni dir res...'pa ké?... pa kagarla?'... I això que jo soc de les que no té problemes amb ningú i parlo i ric amb tothom...
No sé... potser la que ho ha malinterpretat he estat jo...
Aquest és només un exemple. En conec més d'un que ha tingut problemes molt importants per un simple i innocent mail...

Suposo que són els inconvenients de les noves tecnologies!

dimecres, 14 de maig del 2008

Irena Sendler

Quan vaig a la feina acostumo a llegir el diari en el trajecte d'autocar (fer-ho a la bici seria una mica complicat).
Doncs bé, ahir va haver-hi un titular que va cridar especialment la meva atenció:

Mor la dona que va salvar 2.500 menors del gueto de Varsòvia

Em vaig quedar captivada per la seva història. Tal i com diu el titular va salvar a milers de nens jueus durant la segona guerra mundial. Els treia amagats en maletes i caixes del gueto de Varsovia que va ser creat al 1940 per l'Alemania nazi.

L'article també explica que l'any passat va ser candidata al premi Nobel de la Pau però ella va negar ser una heroïna i finalment el primi va ser per Al Gore.

Mai, fins a la seva mort, havia sentit parlar d'aquesta dona que després d'haver estat detinguda i torturada per la Gestapo encara deia que tenia remordiments per haver fet tan poc.

Amb aquest post li vull fer el meu petit homenatge:


Gràcies Irena!

diumenge, 11 de maig del 2008

en lloc de cargols....

...lo que últimament apareix pel carrer quan plou és:




(aquestes fotos les he fet en un camí d'aproximadament 1km caminant)

dimarts, 6 de maig del 2008

Càncer

Avuí he llegit a 'El Periodico' que l'actor Patrick Swayze ha deixat tot el seu patrimoni a la seva dona. Pateix un càncer de pàncrees en estat terminal.

Últimament em fa la impressió que no paren de sortir casos de càncer al meu voltant. Intento que no m'afecti però es fa complicat i més quan toca d'aprop.

Patir un càncer és una experiència, marca molt, i com tota experiència forta fa que et plantegis moltes coses: la vida la comences a viure d'una altra manera, aprens a relativitzar moltes coses i a valorar-ne les que realment valen la pena...

Tots estem exposats a aquesta malaltia, però què fer per evitar-la?, suposo que és una qüestió difícil de respondre... Només ens queda gaudir de cada moment del dia, de totes les persones que estimem i deixar de banda les ximpleries!

dijous, 1 de maig del 2008

Robatoris Bicing

No fa molt, potser un mes, em van explicar que les bicis del bicing estaven dissenyades amb peces que no permetien els robatoris. Vull dir, que ni els pedals, ni les rodes, ni el 'sillín' eren compatibles amb cap altra bici. I que fins i tot era pràcticament impossible treure aquestes peces sense fer-les malbé. Vaig pensar, coi! quina bona idea!, però una altra vegada vaig pecar d'innocent.

Pocs dies després vaig veure la primera bici del Bicing robada. Un noi anava tan tranquil amb la bici sense el protector de la roda del darrera i sense els ancoratges. Clar, com que les peces no es poden robar... robem la bici sencera!. Aquest va ser el primer. Després vaig veure una altra pintada tota de negre lligada a un arbre. I ahir en vaig veure dos més, potser les més originals, i que llàstima que no portava la càmera a ma, encara que podria haver estat perillòs per la meva integritat física fer la foto. Anàven una parella, noi i noia, punks (amb crestes dobles al cap, amb el cabell de color verd i taronja, i amb tota la indumentària que li correspon a aquesta tribu urbana)amb dues bicis del bicing totalment 'tunejades', pintades de color negre amb dibuixos abstractes amb pintures cridaneres...

Avui m'ha donat per mirar per internet el tema de les bicis del bicing robades i he vist que no és una cosa nova. Des de la seva implantació està passant, ja sigui per les incidències informàtiques i/o inoperància del sistema del Bicing, o per la distracció dels usuaris a l'hora de deixar les bicis, o per la 'mala fe' d'algunes persones. Lo que està clar és que el servei no acaba de funcionar correctament.

És una llàstima, perqué la idea és molt bona.


(foto descarregada de la web)

dimarts, 29 d’abril del 2008

BlogSavers

A partir del blog de '+ que mil palabras ' he conegut aquesta campanya que crec que té él seu orígen a S.O.B. (Save Our Blog):

La muerte de un blog se produce por la falta de comentarios.
Muchos visitantes no se dan cuenta de que sus comentarios son VITALES para la supervivencia de un blog.


No ens enganyem, a tothom li agrada que de tant en tant l'escoltin, i escriure un blog és com parlar, si veus que ningú et contesta suposo que et canses de parlar sol i ho deixes...

Així que a partir d'ara m'aplicaré el 'cuentu', treuré la meva inspiració d'on sigui i participaré més activament en tots aquells blocs per on passi.




M'uneixo al crit de la Helena: LLARGA VIDA ALS BLOGS!

dimarts, 22 d’abril del 2008

Dimarts 22 d'Abril

Avui és dimarts,
Avui és el dia de les montanyes,de les pedres, dels arbres, dels ocells, dels llops, dels conills, dels osos, dels ratolins, dels esquirols, dels rius, dels peixos, de les formigues, dels cucs, dels mosquits, de les mosques, dels crancs, de les flors....



FELICITATS I QUE PUGUEM CONTINUAR GAUDINT DE TU

dissabte, 22 de març del 2008

DIA INTERNACIONAL DE L'AIGUA

Avui és 22 de Març, dia internacional de l'aigua.

"L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, quimicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O, que fon a 0 °C i bull a 100 °C, el qual, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies (sals minerals, gasos, partícules en suspensió,...). Mai no hi podrem trobar aigua pura. L'aigua pura només es pot obtenir en el laboratori mitjançant processos de purificació, com ara la destil·lació." (Viquipèdia)



L'aigua és un bé escàs... FEM UN BON US, ESTALVIEM!

dilluns, 17 de març del 2008

Fins on pot arribar la desesperació?

És difícil imaginar que deu passar pel cap d'algú per provocar una catàstrofe com la que ha provocat una dona aquest matí a la Rbla. Prim.
Realment la desesperació pot provocar això?
No pensava en les conseqüències de la seva acció?