diumenge, 31 d’agost de 2008

Va de premis....

Sembla que estem en época de premis...
Vull donar les gràcies al WAMBAS per donar-me el premi 'Por su amistad'. Només dir-te que per a mi és un plaer llegir-te!

I ara arriba el moment de concedir aquest premi a tres persones que sempre m'acostumen a visitar i a les que vull agraïr els seus comentaris:

Striper: Striptease d'histories
Cesc: Sense fer soroll
Mireia: Un altre invent


Gràcies nois!

divendres, 29 d’agost de 2008

PARACELSO 2008

Aquest és el premi que m'ha otorgat l'Striper. Moltes gràcies noi!! moltes gràcies per ser un dels asidus a aquest humil blog al que últimament no m'hi puc dedicar molt per falta de temps.... però ja arribaran altres temps :P

He fet una mica d'investigació i a partir de la Zona Iluminada he arribat a imAginAriA, que sembla que va ser on va tenir el seu orígen aques premi. En aquest blog Gerardo Omaña escriu:
"Paracelso le otorga a la palabra un sentido mágico. Un sentido que en la magia se llama "Verbo". Esto es que la palabra puede crear. La palabra es una fuerza, pero hay palabras que poseen esta fuerza de un modo mayor o menor. Hay poder en la palabra, pero también hay palabras de poder. Este poder no se limita a la palabra, si no que está también presente en alguna manera en los signos, la magia, las imágenes y las letras."

Ara venen els meus premiats, els blocs als quals jo concedeixo el premi PARACELSO 2008:
Imagen


- Wambas amb 'Retalls de lectura' perque aconsegueix atrapar-me amb tots i cada un dels seus relats curts.

- Cesc amb 'Sense fer soroll' perque m'agrada com escriu i com és capaç de descriure els seus sentiments en cada moment

- Helena amb '+ que mil palabras' per totes les curiositats que ens explica, per com les explica i per totes les seves fotos.

Felicitats i gràcies pels vostres blogs!!!

dimecres, 27 d’agost de 2008

Lo que malament comença...

Doncs sí,
avui he començat el dia molt malament.
Arribo al costat de la meva bici, tota carregada amb el casc, els llums (perque a les 7 del matí ja comença a ser necessari fer-se veure a la bici), la bossa amb el menjar, i les claus i me n'adono que m'han reventat una de les 2 cadenes que tinc posades a la bici. Que fort! no he entés res, han tallat la cadena més grosa per la meitat i han deixat l'altra cadena que tinc en forma de U, que és més petita, intacta, lligada a la roda del darrere com si res. Per mi perfecte, bé, és una putada que em tallin una de les cadenes però almenys la bici continuava allà... però per què? potser ha arribat algu i s'han marxat sense acabar la feina? això voldria dir que aquesta nit potser hi tornen. O potser és que finalment han decidit que la meva bici no valia la pena... Gentusa!!!!


Doncs res... al matí, com ja sabeu, tinc poc temps per pensar així que he deixat la cadena al terra i he marxat cap a l'estació on m'he trobat amb la meva companya i he pogut lligar la bici amb la seva...

Una vegada al bus he agafat de dintre la bossa el movil i he notat una textura gelatinosa estesa per tot arreu... MERDA! el potet de sabó que no necessita aigua per netejar-me les mans ha decidit obrir-se i pringar tot lo que portava dintre, que no era poc... M'he passat tot el viatge netejant les coses...

Per sort tot s'ha quedat aquí... aquesta tarda he comprat una nova cadena que poden tallar en qualsevol moment i res.... a veure que em trobo demà.

dissabte, 16 d’agost de 2008

Ja està, ja s'han acabat...

Vaig marxar pràcticament sense dir adeu avui farà dues setmanes. Que consti que no era la meva intenció però conforme s'anava acostant la data de marxar anaven sortint més coses a fer però bé... les vacances han anat molt bé.

He fet un recorregut per Eslovenia, Bosnia i Croacia. Tot m'ha agradat molt, però les ciutats amb les que em quedo són: Ljubjlana i Sarajevo. La costa dàlmata és molt maca però saturadíssima... és lo que té viatjar en Agost!!

De Ljubjlana m'ha sorprés lo preparada per anar en bici que està. No m'ho esperava gens!!! Hi ha moltíssimes pels carrers i només les lliguem amb una cadeneta de res, i de vegades ni tan sols la lliguen a un punt fix! flipant!

De Sarajevo m'ha agradat molt el districte de Bascarsija i sobretot el Cevapcici, tot un descubriment culinari! A la nit també era molt maco veure iluminades les mesquites. A la resta de la ciutat encara són visibles les cicatrius de la guerra.

Han estat 14 dies, 4800 km en cotxe, i moltes experiències viscudes....

Això sí, aquest dilluns tornar a començar....

diumenge, 27 de juliol de 2008

Prométeme

Ahir vaig anar al cinema a veure Prométeme de Emir Kusturica. No soc una gran admiradora d'aquest director però em van proposar anar al cine a veure-la en VOSE i vaig pensar que era millor sortir a airejar-me que passar la ressaca a casa. A més aquest estiu marxem a fer una ruta pels balcans així que em va venir de gust ambientar-me una mica.
Potser no era la pel·licula més apropiada per veure amb ressaca pero em va agradar i em va semblar molt divertida. Però així és Kusturica!
Ara només espero que realment la visió que ens dona de Serbia sigui una visió exagerada de les mafies! :P

Conclusió: película recomanable.

divendres, 25 de juliol de 2008

Divendres Nit

I avui ho hem tornat a conseguir, hem coordinat agendes i ens tornem a juntar els companys de feina per fer Mojito + sopar + festa


No hi ha res com tenir bon rotllo a la feina. Passem moltes hores junts i això uneix.
Està clar que no amb tots per igual... però això ja passa a la vida, és qüestió de compatibilitats. I ens hem juntat un grupet ben maco!

Marxo! en metro però potser torno en bici! (a veure que us puc explicar demà :P)

Bon cap de setmana

dijous, 24 de juliol de 2008

Efectes Paranormals

Aquest matí he viscut en primera persona i a casa un efecte d'aquests que coneixem com paranormal.
Quan m'he llevat he fet el recorregut de sempre: wc i cuina, i mentre arribava a la cuina i veia la llum que entrava pel balcó al menjador pensava en que probablement estava una mica ennuvolat. El cas és que m'estava preparant el café quan des de la porta de la cuina he vist que hi havia la llum del menjador oberta! He pensat que la meva parella s'havia llevat i que havia estat molt silenciós perque no havia sentit res, però no, ell no hi era, no hi havia ningú al menjador, i ell encara dormia perque l'he hagut de despertar per dir-li que el llum s'havia encés sol. Pràcticament m'estava enxegant perque pensava que li estava prenent el pel, quan he apagat el llum i no ha trigat ni 10 segons en tornar a encendre's sol. Quina sensació... L'he tornat a apagar i lo mateix... s'ha tornat a encendre... Hem pres la decisió de desendollar-la (és un llum de peu) hem esperat un minutet a veure si s'encenia o no per començar a patir però per sort no s'ha encès. L'hem deixat desendollat del corrent , i curiosament, a la tarda quan he arribat l'he tornat a endollar i res... encara no s'ha encés sol...

Coses de l'electricitat o realment un efecte paranormal??? :P