dimarts, 6 de maig del 2008

Càncer

Avuí he llegit a 'El Periodico' que l'actor Patrick Swayze ha deixat tot el seu patrimoni a la seva dona. Pateix un càncer de pàncrees en estat terminal.

Últimament em fa la impressió que no paren de sortir casos de càncer al meu voltant. Intento que no m'afecti però es fa complicat i més quan toca d'aprop.

Patir un càncer és una experiència, marca molt, i com tota experiència forta fa que et plantegis moltes coses: la vida la comences a viure d'una altra manera, aprens a relativitzar moltes coses i a valorar-ne les que realment valen la pena...

Tots estem exposats a aquesta malaltia, però què fer per evitar-la?, suposo que és una qüestió difícil de respondre... Només ens queda gaudir de cada moment del dia, de totes les persones que estimem i deixar de banda les ximpleries!

8 comentaris:

helena ha dit...

La meva parella va morir fa tres anys d'un càncer. Se't gira la vida en tots els aspectes, àmbits i maneres d'una manera tan brutal que costa d'imaginar si no ets dins del merder.

El millor que un pot fer és en pau amb ell mateix i amb els demés. Aprofitar cada dia que passa i intentar estar a prop de la gent que t'estimes encara que només sigui per fer un café.

Ufff, ja m'agafat la tonteria per la resta del dia, en fin...jejejeje

Martha! ha dit...

HOla! moltes gracies per passar per el meu bloog!
jo tamé ho faré sovint per aqui..

El càncer.. que podem fer? DOncs com dius tu: viure cada moment per no haver-nos-en d'arrepentir!!
Cuidat!

Jesús M. Tibau ha dit...

Sempre pensem coses així quan parlem d'aquests casos, però no acabem de prendre'ns la vida aprofitant cada instant.
Au, va, fem-ho d'una vegada

Striper ha dit...

Aqueta malaltia es un tema fotut, aixo fa que ens estimem mes la vida.

Anònim ha dit...

Aquest tema... saps, el càncer, a part de tot el dolent que et pot aportar, et fa aodnar que has de viure el dia a dia perquè la vida són dos dies i no saps mai que et pot venir, hi ha càncers terminals i altres que es poden superar, però tot i tenir avançaments el càncer continua matant, tan sols podem esperar que un dia ho poguem solucionar i evitar-ho, molts ànims noia.

2Rodes ha dit...

Com dieu només és quan et trobes dintre d'aquest 'merder' quan te n'adones de lo que realment suposa aquesta malaltia. I per lo que veig molts ho coneixem des de ben aprop...

Ara només queda no oblidar-nos d'aprofitar tot lo que ens dóna la vida al 100%

Wambas ha dit...

Per mi el càncer és com una maleïda loteria macabra. Tots tenim bolets per a la rifa, i només el temps dirà si ens toca o no. L'important és que quan ens toqui, sobreviure'l i aprendre de l'experiència tot allò que no som capaços d'entendre en situació normal, tot allò que importa de debó a la vida.
Potser el millor seria ésser conscients en tot moment que en qualsevol moment el destí ens la fotrà. Quant costa canviar el xip i pensar positivament que avui pot ser l'últim dia i que hem de gaudir-ho com si fos així realment? I després que sigui el que Déu mani, però almenys si ens arriba la hora poder dir que vam aprofitar el moment. La natura ens ha maleït amb ser els únics animals conscients del seu destí, només ens queda assumir-ho i no amagar-nos inconscientment en el concepte de la nostra inmortalitat.

Eli ha dit...

Com tu dius, tots hi estem exposats...
Això és com una ruleta.....
així que la meva principal filosofia: Carpe Diem...!!!!

;-)