divendres, 2 de maig de 2008

Infidelitat

Fa un parell de dies vaig llegir el post de Wambas ‘Infiel’ a ‘Retalls de Lectura’ i des de llavors li he estat donant voltes al tema. De fet és un tema de conversa que he tingut moltes vegades amb la meva parella: Com actuar en cas d’infidelitat (tant com a víctima com a botxí)?

El tema és complicat encara que en fred la meva resposta és sempre la mateixa. Si es tracta d’un embolic circumstancial, que ha passat en un moment determinat doncs potser no hauria de donar-li gaire importància, sempre i quan la infidelitat no sigui originada per un problema dintre de la relació. D’altra banda ... voldria saber que m’ha sigut infidel? Uhmm .... no ho sé, de vegades viure en la ignorància no és tan dolent...

I en cas de ser un mateix l’infidel, què fer? Ser sincer amb la parella o deixar passar el temps fins oblidar el tema? Potser lo més còmode és això últim..

Perquè jo penso que una infidelitat no és sempre sinònim d’un problema dintre de la relació de parella. Què penseu sobre aquest tema?

7 comentaris:

Striper ha dit...

Es un tema molt complexa i molt mes habitual de lo que pensas, exepctuan els casos que es poguin donar, per uns estatque per efecte per exemple del alchol no sapuigues el que fas, tots els altres son sintoma de que has deixat de rebre( i potser causa del menbre que es infidel) motivacions dins la parella no sentir-se desitgat, prou important, massa controlat,.. I en un moment un altre persona et fa sentir tot aixo i es molt facil caure. Per cert el ser infidel no es cosa de homes es tant comu en homes com en dones.

Striper ha dit...

Jo crec que de vegades no te mes importancia i pot servir per aumentar l'autoestima del que ho ha fet i el millor es el silenci.

2Rodes ha dit...

Estic completament d'acord en el que dius de que la infidelitat no és només cosa d'homes.
Però crec que apart de pels efectes de l'alcohol també es podria caure per lo que dius d'augmentar l'autoestima. Continuo pensant que no necessàriament ha de ser un simtoma d'haver deixat de rebre alguna cosa...

AINA ha dit...

un tema molt complex el de la infidelitat. no sabria que dir-te.. suposo que el millor seria parlar-ne ja que una infidelitat pot ser consequencia de que la parella no funcioni bé, i posar-hi sol.lucions siguin les que siguin. ara bé, jo penso que si perdonaria una infidelitat. encara que ha de fer mal, tant per qui la fa com per qui la pateix. crec que es llavors quant et replanteges moltes coses. pero no ho se.. tot son opinions..
que m´he fet un lio!!!jeje

Tocat del cargol ha dit...

També he tingut converses amb la parella sobre la infidelitat. Reconec que és difícil i una nit de bogeria la pot tenir tothom i crec que no passa res. El fet de trobar noves experiències...depèn de com et trobis amb la parella, qüestió de pactar, de parlar-ne. Si hi ha manca de desig en la parella, penso que lo pitjor és anar a buscar a fora el que no tens, ho dic per les conseqüències que pot ocasionar. A mi, de totes totes, sempre voldria saber la veritat, que no me l'amaguessin. Després es pot parlar. I a partir d'aquí...doncs ja veurem! El que passa és que venim d'una cultura cristiana on la infidelitat és un tabú i alhora una gesta mig amagada hipòcritament i així anem, sense saber-ho, intentant veure si és bó o dolent, si peques o no, quan la qüestió important és.. què vols tu?
Salut!!!

2Rodes ha dit...

Aina,
si es tracta d'una nit boja i res més, parlaries amb la teva parella de lo que ha passat amb el risc que això comportaria???

Suposo que tot es trobar-se en la situació, i com que no m'hi trobo tot són opinions. No sé com estaria la meva conciència però no sé si valdria la pena correr el risc de perdre lo que tinc per una 'nit boja'.

Tocat del Cargol (se'm fa extrany dirigir-me a algú que no conec d'aquesta manera... però és el teu nick! :P)
Estic totalment d'acord amb tu. El problema que tenim amb el tema de la infidelitat ve de l'educació que hem rebut. Tenim totalment interioritzat que només hem d'estar amb la nostra parella i tenir res més fora és una falta de respecte cap a ella...
Suposo que sí, que tot és parlar-lo i arribar a un pacte... però crec que és difícil i 'perillòs'.

Anna ha dit...

Jo sempre he pensat que el problema no és si un es infidel o no, el problema és quan una persona té una idea d'infidelitat o fidelitat i l'altre de la parella en té una altre idea. Trobo que és molt important que els dos components de la parella estiguin d'acord en aquest punt. A partir d'aquí les opcions són múltiples: des de la típica parella heterosexual a trios que conviuen junts perquè s'estimen els 3, parelles amb "relacions obertes", etc. L'impotant és que els 2 o qui singuin coincideixin. Crec que a mi em doldria més que la meva parella s'enamori d'una altra persona que tenir 4 petons una nit amb una "desconeguda".