Sí, vaig sobreviure al mojito, al 'blanc pescador', a la sangria de cava i a la coronita. Mare de deu! quina ressaca tenia dissabte!
Jo que no acostumo a sortir gaire i menys a beure... però clar, vas xerrant, rient, menjant ... i ni t'enteres.
Quan va arribar la hora de marxar no em veia amb cor d'agafar una bicicleta. Crec que hauria posat en perill la meva integritat. De fet els meus amics em van dir: no pensaràs en agafar una bici no??? No vaig atrevir-me a dir res, jejejeje.
Vaig esperar a que el metro obrís en companyia de un ex-company de facultat, i curiosament el millor amic que hi vaig tenir. El destí ha volgut que acabem treballant junts.
De vegades el destí ens depara sorpreses bones!
2 comentaris:
Ja ho diu la canço "Sorpresas te da la vida "
sí.... la vida te da sorpresas! :P
Publica un comentari a l'entrada