Feia dies que esperava aquest moment: reunir-me amb la meva 'jefa' per avaluar la feina de l'any passat (2007) i saber què s'espera de mi en aquest any. Sí, ja ho sé, estem a Juliol... però aquesta no és la qüestió. Porto dies indignada perque de les 30 persones que té al seu carrec només quedem 2 per passar per aquest tràmit burocràtic... serà que ens ha deixat pel final perque ens té por???
Doncs això, feia dies que ho esperava, i no sabia quina seria la meva actitut quan m'hi trobés. I és que aquesta dóna que tinc per 'jefa' és un cas molt molt especial.

Porto 3 anys amb ella i no deixa de sorprendre'm, parlar amb ella és com parlar amb una paret, no es pot dialogar, porta un discurs aprés i d'aquí no la treus...Un company la va arribar a descriure com un Dementor (personatge de Harry Potter) que et 'xucla'l'energia, diu que cada vegada que ha de parlar amb ella surt del seu despatx fluix i esgotat psicològicament(i no penseu malament!)
Normalment s'està una hora amb cada treballador, doncs amb mi ha estat una hora i només hem parlat de la valoració de l'any passat!!! ens hem quedat a mitjes!!! JUAS! He aconseguit deixar-la sense paraules amb les meves argumentacions!!! He sortit super espitosa del despatx!! Encara noto com la eufòria recorre les meves venes.
Dilluns que ve continuarem, suposo que agafarà forces i prepararà nous arguments, però de moment estic contenta: Primer combat guanyat!