Va de premis....

Sembla que estem en época de premis...
Vull donar les gràcies al WAMBAS per donar-me el premi 'Por su amistad'. Només dir-te que per a mi és un plaer llegir-te!

I ara arriba el moment de concedir aquest premi a tres persones que sempre m'acostumen a visitar i a les que vull agraïr els seus comentaris:

Striper: Striptease d'histories
Cesc: Sense fer soroll
Mireia: Un altre invent


Gràcies nois!

PARACELSO 2008

Aquest és el premi que m'ha otorgat l'Striper. Moltes gràcies noi!! moltes gràcies per ser un dels asidus a aquest humil blog al que últimament no m'hi puc dedicar molt per falta de temps.... però ja arribaran altres temps :P

He fet una mica d'investigació i a partir de la Zona Iluminada he arribat a imAginAriA, que sembla que va ser on va tenir el seu orígen aques premi. En aquest blog Gerardo Omaña escriu:
"Paracelso le otorga a la palabra un sentido mágico. Un sentido que en la magia se llama "Verbo". Esto es que la palabra puede crear. La palabra es una fuerza, pero hay palabras que poseen esta fuerza de un modo mayor o menor. Hay poder en la palabra, pero también hay palabras de poder. Este poder no se limita a la palabra, si no que está también presente en alguna manera en los signos, la magia, las imágenes y las letras."

Ara venen els meus premiats, els blocs als quals jo concedeixo el premi PARACELSO 2008:

- Wambas amb 'Retalls de lectura' perque aconsegueix atrapar-me amb tots i cada un dels seus relats curts.

- Cesc amb 'Sense fer soroll' perque m'agrada com escriu i com és capaç de descriure els seus sentiments en cada moment

- Helena amb '+ que mil palabras' per totes les curiositats que ens explica, per com les explica i per totes les seves fotos.

Felicitats i gràcies pels vostres blogs!!!

Lo que malament comença...

Doncs sí,
avui he començat el dia molt malament.
Arribo al costat de la meva bici, tota carregada amb el casc, els llums (perque a les 7 del matí ja comença a ser necessari fer-se veure a la bici), la bossa amb el menjar, i les claus i me n'adono que m'han reventat una de les 2 cadenes que tinc posades a la bici. Que fort! no he entés res, han tallat la cadena més grosa per la meitat i han deixat l'altra cadena que tinc en forma de U, que és més petita, intacta, lligada a la roda del darrere com si res. Per mi perfecte, bé, és una putada que em tallin una de les cadenes però almenys la bici continuava allà... però per què? potser ha arribat algu i s'han marxat sense acabar la feina? això voldria dir que aquesta nit potser hi tornen. O potser és que finalment han decidit que la meva bici no valia la pena... Gentusa!!!!


Doncs res... al matí, com ja sabeu, tinc poc temps per pensar així que he deixat la cadena al terra i he marxat cap a l'estació on m'he trobat amb la meva companya i he pogut lligar la bici amb la seva...

Una vegada al bus he agafat de dintre la bossa el movil i he notat una textura gelatinosa estesa per tot arreu... MERDA! el potet de sabó que no necessita aigua per netejar-me les mans ha decidit obrir-se i pringar tot lo que portava dintre, que no era poc... M'he passat tot el viatge netejant les coses...

Per sort tot s'ha quedat aquí... aquesta tarda he comprat una nova cadena que poden tallar en qualsevol moment i res.... a veure que em trobo demà.

Ja està, ja s'han acabat...

Vaig marxar pràcticament sense dir adeu avui farà dues setmanes. Que consti que no era la meva intenció però conforme s'anava acostant la data de marxar anaven sortint més coses a fer però bé... les vacances han anat molt bé.

He fet un recorregut per Eslovenia, Bosnia i Croacia. Tot m'ha agradat molt, però les ciutats amb les que em quedo són: Ljubjlana i Sarajevo. La costa dàlmata és molt maca però saturadíssima... és lo que té viatjar en Agost!!

De Ljubjlana m'ha sorprés lo preparada per anar en bici que està. No m'ho esperava gens!!! Hi ha moltíssimes pels carrers i només les lliguem amb una cadeneta de res, i de vegades ni tan sols la lliguen a un punt fix! flipant!

De Sarajevo m'ha agradat molt el districte de Bascarsija i sobretot el Cevapcici, tot un descubriment culinari! A la nit també era molt maco veure iluminades les mesquites. A la resta de la ciutat encara són visibles les cicatrius de la guerra.

Han estat 14 dies, 4800 km en cotxe, i moltes experiències viscudes....

Això sí, aquest dilluns tornar a començar....

Prométeme

Ahir vaig anar al cinema a veure Prométeme de Emir Kusturica. No soc una gran admiradora d'aquest director però em van proposar anar al cine a veure-la en VOSE i vaig pensar que era millor sortir a airejar-me que passar la ressaca a casa. A més aquest estiu marxem a fer una ruta pels balcans així que em va venir de gust ambientar-me una mica.
Potser no era la pel·licula més apropiada per veure amb ressaca pero em va agradar i em va semblar molt divertida. Però així és Kusturica!
Ara només espero que realment la visió que ens dona de Serbia sigui una visió exagerada de les mafies! :P

Conclusió: película recomanable.

Divendres Nit

I avui ho hem tornat a conseguir, hem coordinat agendes i ens tornem a juntar els companys de feina per fer Mojito + sopar + festa


No hi ha res com tenir bon rotllo a la feina. Passem moltes hores junts i això uneix.
Està clar que no amb tots per igual... però això ja passa a la vida, és qüestió de compatibilitats. I ens hem juntat un grupet ben maco!

Marxo! en metro però potser torno en bici! (a veure que us puc explicar demà :P)

Bon cap de setmana

Efectes Paranormals

Aquest matí he viscut en primera persona i a casa un efecte d'aquests que coneixem com paranormal.
Quan m'he llevat he fet el recorregut de sempre: wc i cuina, i mentre arribava a la cuina i veia la llum que entrava pel balcó al menjador pensava en que probablement estava una mica ennuvolat. El cas és que m'estava preparant el café quan des de la porta de la cuina he vist que hi havia la llum del menjador oberta! He pensat que la meva parella s'havia llevat i que havia estat molt silenciós perque no havia sentit res, però no, ell no hi era, no hi havia ningú al menjador, i ell encara dormia perque l'he hagut de despertar per dir-li que el llum s'havia encés sol. Pràcticament m'estava enxegant perque pensava que li estava prenent el pel, quan he apagat el llum i no ha trigat ni 10 segons en tornar a encendre's sol. Quina sensació... L'he tornat a apagar i lo mateix... s'ha tornat a encendre... Hem pres la decisió de desendollar-la (és un llum de peu) hem esperat un minutet a veure si s'encenia o no per començar a patir però per sort no s'ha encès. L'hem deixat desendollat del corrent , i curiosament, a la tarda quan he arribat l'he tornat a endollar i res... encara no s'ha encés sol...

Coses de l'electricitat o realment un efecte paranormal??? :P

La meva 'jefa'

Feia dies que esperava aquest moment: reunir-me amb la meva 'jefa' per avaluar la feina de l'any passat (2007) i saber què s'espera de mi en aquest any. Sí, ja ho sé, estem a Juliol... però aquesta no és la qüestió. Porto dies indignada perque de les 30 persones que té al seu carrec només quedem 2 per passar per aquest tràmit burocràtic... serà que ens ha deixat pel final perque ens té por???
Doncs això, feia dies que ho esperava, i no sabia quina seria la meva actitut quan m'hi trobés. I és que aquesta dóna que tinc per 'jefa' és un cas molt molt especial. Porto 3 anys amb ella i no deixa de sorprendre'm, parlar amb ella és com parlar amb una paret, no es pot dialogar, porta un discurs aprés i d'aquí no la treus...Un company la va arribar a descriure com un Dementor (personatge de Harry Potter) que et 'xucla'l'energia, diu que cada vegada que ha de parlar amb ella surt del seu despatx fluix i esgotat psicològicament(i no penseu malament!)
Normalment s'està una hora amb cada treballador, doncs amb mi ha estat una hora i només hem parlat de la valoració de l'any passat!!! ens hem quedat a mitjes!!! JUAS! He aconseguit deixar-la sense paraules amb les meves argumentacions!!! He sortit super espitosa del despatx!! Encara noto com la eufòria recorre les meves venes.

Dilluns que ve continuarem, suposo que agafarà forces i prepararà nous arguments, però de moment estic contenta: Primer combat guanyat!

La Mesa del Turisme i el català

Retomant el tema dels reportatges de Telemadrid amb Catalunya en el punt de mira, avui vull comentar un article d'opinió que he llegit a 'El Periodico' al respecte.
L'altre dia el Pol em feia el comentari sobre la polémica que hi ha ara amb el turisme i en aquest article d'en Pere Duran i Vall-llossera (Director General de Turisme de Barcelona)es donen moltes dades que suposo que mai apareixeran a Telemadrid.

Si us interessa el tema aquí teniu el link

Les enquestes diuen que tenen més problemes els turistes d'altres comunitats d'Espanya que els anglesos, francesos, italians, alemanys o americans...
quina lectura es pot treure d'això?

Gato Negro Dragón Rojo

Com més escolto aquest CD d'Amaral més m'agrada.

Suposo que encara és aviat per trobar el video al YOU TUBE però sempre hi ha gent creativa! :P

Podria dir que 'El artista del alambre' és la cançó que més m'agrada.

TELEMADRID: Informació o Desinformació?

Ahir, veient el Telenotícies, vaig tornar a sorprendre'm amb una notícia en la que parlaven del reportatge de TELEMADRID 'ciudadanos de segunda'de fa uns mesos. Fa un temps ja vaig sentir parlar d'un que havien fet comparant la solidaritat dels catalans i la dels madrilenys, fent uns muntatges espectaculars. Però en el reportatge d'ahir parlaven de la llengua catalana i castellana a Catalunya:


A 'YOU TUBE' hi podeu trobar els cinc videos del reportatge. Els he vist tots, suposo que en el fons soc una mica massoca :P, i no entenc com, essent tant dolents aquí en Catalunya, continua venint tanta gent que se sent maltractada per nosaltres...

Per sort conec gent no catalana i no espanyola pels que aprendre el català no ha suposat cap esforç sobrenatural, més aviat tot el contrari, gent que s'ha esforçat per aprendre'l únicament pel plaer que suposa conèixer una nova llengua i una nova cultura.

No sé què és el que preten TELEMADRID amb aquest tipus de reportatges, però lo que està clar és que no deixa de ser una forma de cultivar l'odi en tots aquells que no coneixen la nostra cultura explicant coses que no tenen res a veure amb la nostra realitat.

Una llàstima!

La revenja del Bicing

Com passa el temps, ja fa més d'una setmana des de la revetlla de Sant Joan i no he tornat a escriure res!
Aquesta calor m'està matant, em treu les ganes de tot... de fet porto uns dies apàtica i mústia... a això se li diu 'astenia estival'?

Ahir vaig tornar a agafar el bicing al matí per anar a la feina i no sé si ho tornaré a fer a aquestes hores. És tot un risc!!!
El terminal va intentar vacilar-me una altra vegada, però com que ell és una màquina i jo tinc cervell no em va tornar a prendre el pel... Em va dir que agafés la bici 10 i en veure que no me la donava vaig anar a la 12 i.. voila! allà estava esperant-me... :) Però la revenja del bicing estava per arrivar, quan vaig arribar al meu destí i vaig intentar deixar la bici a la estació no vaig poder, cap terminal m'acceptava la bici... només tenia 5 minuts abans de que el bus sortís!!! vaig anar a una altra estació propera i lo mateix, la bici no quedava fixa!!! histèrica veia el bus i que ja era l'hora... així que vaig deixar la bici allà... amb el pivotet verd amb el risc de que em posessin una multa de 150 euros per no tornar la bici (ja que no quedava registrat enlloc que sí que ho havia fet). Vaig estar trucant al número d'incidències del bicing des de les 7.25 fins a les 8.15 que vaig aconseguir que una noia (he de dir que molt atenta) em va aconseguir sol·lucionar el tema...

I res,a la tarda vaig tornar caminant a casa i coses del destí: a l'aparcament de bicis on tinc la meva aparcada, just al costat, hi havia una bici del bicing lligada que algú es deu haver agenciat!

Revetlla de Sant Joan

Ahir a la nit, per la revetlla, vaig anar a una festa on únicament coneixia al meu acompanyant. Tot i que havia sentit parlar d'un parell que em podria trobar allà mai havia coincit amb ningú a cap puesto, però bé... per què són les festes si no és per conèixer gent???

Vam arribar els primers, just a l'hora que ens havien convocat. Només estaven nosaltres i els 'organitzadors' de la festa (era casa seva), la resta va començar a arribar una hora i mitja més tard....(no acabo d'acostumar-me a la impuntualitat!)

Però bé, m'ho vaig passar molt bé, no era la única que no coneixia ningú i això uneix :P, bé, això i la cervesa, la sangria i el vi, jejejeje

A l'hora de tornar cap a casa vam decidir agafar el bicing. Potser el nostre estat no era el més apropiat però no hi havia gaire trànsit i s'anava de conya... M'encanta anar en bici de nit per barcelona, amb la fresca... tens una sensació de llibertat....(crec que el meu cervell encara es troba sota els efectes de l'alcohol :P)

Resumint la meva revetlla de Sant Joan: gent molt maca, sangria molt bona, i passejada en bici més que agradable per barcelona : un 10!

La Catedral del Mar

Aquest temps sense internet ha fet que invertís més temps en llegir i ja m'he acabat la Catedral del Mar.

M'ha agradat molt... tothom que em parlava d'aquest llibre ho deixava molt bé, cosa que em feia por perque de vegades tantes expectatives poden ser contraproduents, però en aquest cas no ha estat així.


L'afegeixo a la llista dels meus llibres preferits.

El pròxim que començaré: El Celler

Una de cal i una d'arena

Ahir vam decidir donar-nos d'alta amb Telefònica (línea+duo), avui m'han trucat a les 7,55 a.m. per preguntar-me si m'anava bé que que m'ho fessin aquest mateix matí i res, a les 13h ja tenia línea de telèfon nova i servei d'internet.

Que bé!!!!

Però avui no tot ha estat positiu... Avui se m'ha punxat una roda!!! Em quedaven 30 min. aproximadament per arribar a casa quan m'he adonat que la roda del dabant feia un soroll extrany, i en el primer semàfor he vist que tenia una xinxeta clavada a la roda. Quina mala llet!!! qui llença xinxetes al terra!!!??? He pensat que seria millor no treure-la i continuar com si res... i quan ja gairebé havia arribat a casa s'ha desinflat del tot. Aisss... almenys ja havia arribat!

Demà em tocarà odissea bicing pel matí... amb què em trobaré??? menys mal que ja serà divendres!! a la tarda portaré la roda a que me l'arreglin i a veure si me la donen demà mateix perque dissabte farà sol i vull anar a la platja!!!
Només espero que la Guardia Urbana no es porti la meva bici pensant-se que està abandonada...

La vida sense internet

Ara farà dues setmanes que estic sense internet a casa i m'he adonat que soc una internet-addicta.
Què fèia quan no en tenia?
Ara necessito internet per decidir quina peli vull anar a veure al cine, a quin restaurant podem anar a sopar, on podem anar de vacances, per perdre el temps mirant les aplicacions que m'han enviat al facebook... i el mail! menys mal que això sí que ho puc mirar a la feina! :P

Bé, potser en el temps que triguen en tornar a donar-me d'alta em desintoxico i ja no el necessito...

Salut a tots!

Bicing 'Vacilón'

Avui dilluns m'he trobat que gairebé el primer contacte amb el món que he tingut ha estat amb una màquina que s'ha rigut de mi durant... calculo que 4 minutets...
Als matins, com gairebé tothom, vaig al minut, tots els meus moviments des de que poso el primer peu a terra estan ficats dintre d'un horari molt ajustat que em permet arribar a l'autobús amb 5 minuts de marge.
El cas és que avui tot estava calculat per no agafar la meva bici i agafar una bici del bicing. Doncs bé, en arribar a l'estació de bicis més propera acosto la meva targeta i m'envia a agafar la bici nº10. Quan arribo a la bici 10 veig que el llum que indica l'estat de la bici està vermell, de totes maneres intento agafar-la però res... Penso que no ho he vist bé, així que torno a la pantalleta i en tornar a posar el carnet em diu que ja tinc una bici agafada! Coi! com que ja tinc una bici? Torno a la 10 i res... que no surt. De sobte veig que la llumeta de la bici nº12 està fent pampallugues, així que m'acosto però justament quan intento agafar-la es queda de color vermell... Doncs res, torno a la pantalleta, fico el carnet i em diu que agafi la bici nª12, vaig a la 12 i la llumeta està de color vermell. Jo acostumo a ser una persona molt deductiva però no tenia temps per posar-me a pensar què coi estava passant, així que anava una altra vegada a la pantalleta quan he vist que la bici 10 tenia el llum fent pampallugues!!!! la he tret ràpidament i cames ajudeu-me!
He arribat amb un parell de minuts de marge!



A la tarda sembla ser que hi ha hagut una incidència amb la comunicació de les estacions i m'ha estat impossible agafar una bici en un trajecte de 30 minuts que finalment he fet caminant... però no em queixaré, que caminar és molt sa!

Lek Mun

Què us sembla?

Chocolat i Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull

Aquesta setmana he vist aquestes dues pel·lícules.

Diumege passat vaig veure Chocolat tranquil·lament a casa. És una d'aquestes pel·lícules que tenia ganes de veure però per a la que mai trobava el moment. La veritat és que em va sorprendre, i tal i com ja m'havien avisat em van venir unes ganes enormes de menjar xocolata mentre veia la pel·lícula i... no us enganyaré, un bombó va caure... o potser van ser dos?
Es tracta d'una història molt tendra que crec que pot agradar a tothom.

I ahir vam anar a veure Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull. Ho escric en anglés perque amb un parell de companys de la feina vam decidir anar a veure-la en V.O.S.E.
M'encanta en Harrison Ford! :)
Amb els anys que té i lo atractiu que és...
Però bé... em centro en la pel·lícula. És entretinguda, amb tocs d'humor, i plena d'acció tal i com totes les anteriors històries d'Indiana Jones.
Valoració: em va agradar.

Després sopar a un restaurant siri... amb unes trufes gelades de postre (assaborint tots els matiços de la xocolata :) ) i tornada a casa amb el bicing, fent un tomb nocturn per Barcelona amb una temperatura molt agradable...

LA mal-INTERPRETACIÓ DELS EMAILS

En la época en la que vivim la comunicació entre els diferents departaments de les empreses acostuma a fer-se per email amb el risc que això comporta. És per això, que tot i no haver tingut mai cap mala experiencia amb el tema, sempre vaig amb molta cura quan n'escric un. I és què les paraules se les endu el vent pero un email... un email mai saps fins a on pot arribar!

Doncs això, tot i anar amb cura avui he estat víctima d'una d'aquestes malinterpretacions.

He hagut de sol·licitar, per telèfon, al magatzem que em trobessin un paquet que el meu client havia decidit que no volia quan aquest ja es trobava preparat per ser carregat en un camió amb un munt de paquets més. M'han dit que era molt complicat perquè a més havien de preparar més paquets. De totes maneres, 3 hores després he rebut un email confirmant-me que havien aconseguit localitzar el paquet. M'he posat molt contenta i com que jo sempre he pensat que 'de bien nacido es ser agradecido' he escrit un email dient: 'Aquest matí m'heu dit que seria difícil trobar el paquet, però al final l'heu trobat, així que moltes gràcies!'. Fins i tot li he dessitjat un bon cap de setmana!!! Doncs m'ha contestat: 'Al matí t'hem dit la veritat, no ha estat fàcil trobar-lo'.
Se m'ha quedat una cara de mico....perque a més el mail s'havia enviat al cap de magatzem i a un altre responsable...
He preferit no contestar ni dir res...'pa ké?... pa kagarla?'... I això que jo soc de les que no té problemes amb ningú i parlo i ric amb tothom...
No sé... potser la que ho ha malinterpretat he estat jo...
Aquest és només un exemple. En conec més d'un que ha tingut problemes molt importants per un simple i innocent mail...

Suposo que són els inconvenients de les noves tecnologies!

ja s'han casat!

Buffffffff

com passa el temps...
una setmana i un dia sense aparèixer per aquí i ha passat volant.

Aquest cap de setmana he estat de casament. Ha estat el casament més original al que he anat mai i m'ho he passat genial... vam començar els amics a la 13, es van casar a les 14, a les 15 vam anar a dinar pel nostre conte i a la nit... Festival! quina celebració. I lo millor de tot és que no calia anar disfressat de 'gala de la hispanitat', podíem anar amb texans sense cridar l'atenció... Vam dormir tots plegats i diumenge encara vam compartir els pocs raigs de sol que va haver-hi abans de la pluja... Genial...

I res, aquesta setmana he tornat al gimnàs, que ja va èssent hora i estic destrossada!! Almenys el dijous ja s'acaba i demà per fi divendres!!!!

Irena Sendler

Quan vaig a la feina acostumo a llegir el diari en el trajecte d'autocar (fer-ho a la bici seria una mica complicat).
Doncs bé, ahir va haver-hi un titular que va cridar especialment la meva atenció:

Mor la dona que va salvar 2.500 menors del gueto de Varsòvia

Em vaig quedar captivada per la seva història. Tal i com diu el titular va salvar a milers de nens jueus durant la segona guerra mundial. Els treia amagats en maletes i caixes del gueto de Varsovia que va ser creat al 1940 per l'Alemania nazi.

L'article també explica que l'any passat va ser candidata al premi Nobel de la Pau però ella va negar ser una heroïna i finalment el primi va ser per Al Gore.

Mai, fins a la seva mort, havia sentit parlar d'aquesta dona que després d'haver estat detinguda i torturada per la Gestapo encara deia que tenia remordiments per haver fet tan poc.

Amb aquest post li vull fer el meu petit homenatge:


Gràcies Irena!

en lloc de cargols....

...lo que últimament apareix pel carrer quan plou és:




(aquestes fotos les he fet en un camí d'aproximadament 1km caminant)

PLUJA

Per fí ha plogut com deu mana! precipitacions ben repartides encara que sembla que haurem d'esperar per veure els efectes reals que han tingut sobretot a les capçaleres dels rius.
El que més m'ha impressionat, positivament, és una de les fotografies que he vist a 'El Periodico' del pantà de Susqueda, una foto del febrer al costat d'una foto d'ahir:


Ahir, dissabte, tocava 'fer barri' i tot i ploure vaig decidir sortir sense paraigües. Val a dir que plovia però no gaire fort. El cas és que em venia de gust sentir com l'aigua de la pluja quèia... m'agrada... m'agrada notar les gotes d'aigua...



Avui diumenge diuen que les precipitacions continuaran però ara mateix lo que veig pel balcó és un sol espatarrant i núvols blancs desplaçant-se molt ràpidament des del mar... potser al darrera hi porten més núvols de pluja. Esperarem!

Càncer

Avuí he llegit a 'El Periodico' que l'actor Patrick Swayze ha deixat tot el seu patrimoni a la seva dona. Pateix un càncer de pàncrees en estat terminal.

Últimament em fa la impressió que no paren de sortir casos de càncer al meu voltant. Intento que no m'afecti però es fa complicat i més quan toca d'aprop.

Patir un càncer és una experiència, marca molt, i com tota experiència forta fa que et plantegis moltes coses: la vida la comences a viure d'una altra manera, aprens a relativitzar moltes coses i a valorar-ne les que realment valen la pena...

Tots estem exposats a aquesta malaltia, però què fer per evitar-la?, suposo que és una qüestió difícil de respondre... Només ens queda gaudir de cada moment del dia, de totes les persones que estimem i deixar de banda les ximpleries!

Premi LUZ DE GAS

L'striper m'ha otorgat el premi 'Luz de Gas'. Moltes gràcies!


Soc relativament nova en aquest món dels blogs i encara no en moc al nivell que ho feu vosaltres així que em resulta difícil donar el premi a cinc blocaires. De totes maneres ho faré als que més segueixo:

- Cesc (Sense fer soroll): pels sentiments que és capaç de expresar als seus posts
- Wambas (Retalls de Lectura): perque acaba de començar i vull llegir més dels seus relats.
- Helena (+ que 1000 palabras): perque m'agraden els seus post i les suggerències en cine i llibres. (de moment ja he vist ONCE i m'ha agradat molt)

Gràcies!!!

Visita a Girona

Feia temps que no anava a Girona i ahir vam decidir anar a fer un tomb.
En els últims anys he anat amb la bici per fer les rutes Girona-Olot-Girona, o Girona-Sant Feliu de Guíxols-Girona. També havia anat a veure 'Girona, temps de flors' però feia anys que no hi anava simplement a passejar i a perdre'ns pels carrerons.

Girona és una ciutat que m'agrada moltíssim, ho té tot, tranquilitat, encant, ....


Ahir, a més, va fer un dia molt maco que convidava a perdre's pels carrerons del Call Jueu, passejar per les paradetes, veure la exposició de fotografia que hi havia, seure´s a pendre un te a la fresca...

Per cert, a qui pugui interessar: el cap de setmana que ve comença 'Girona, temps de flors' i és molt maco veure com decoren el patis interiors de moltes de les cases senyorials amb flors. Si no heu anat mai us ho recomano.

Infidelitat

Fa un parell de dies vaig llegir el post de Wambas ‘Infiel’ a ‘Retalls de Lectura’ i des de llavors li he estat donant voltes al tema. De fet és un tema de conversa que he tingut moltes vegades amb la meva parella: Com actuar en cas d’infidelitat (tant com a víctima com a botxí)?

El tema és complicat encara que en fred la meva resposta és sempre la mateixa. Si es tracta d’un embolic circumstancial, que ha passat en un moment determinat doncs potser no hauria de donar-li gaire importància, sempre i quan la infidelitat no sigui originada per un problema dintre de la relació. D’altra banda ... voldria saber que m’ha sigut infidel? Uhmm .... no ho sé, de vegades viure en la ignorància no és tan dolent...

I en cas de ser un mateix l’infidel, què fer? Ser sincer amb la parella o deixar passar el temps fins oblidar el tema? Potser lo més còmode és això últim..

Perquè jo penso que una infidelitat no és sempre sinònim d’un problema dintre de la relació de parella. Què penseu sobre aquest tema?

13 de Maig

...Verás que hay más,
Verás que el mundo gira más.
Por eso no estés triste, amor.
Por eso no estés triste
Por eso no estés triste amor,
Que no estés triste...

Robatoris Bicing

No fa molt, potser un mes, em van explicar que les bicis del bicing estaven dissenyades amb peces que no permetien els robatoris. Vull dir, que ni els pedals, ni les rodes, ni el 'sillín' eren compatibles amb cap altra bici. I que fins i tot era pràcticament impossible treure aquestes peces sense fer-les malbé. Vaig pensar, coi! quina bona idea!, però una altra vegada vaig pecar d'innocent.

Pocs dies després vaig veure la primera bici del Bicing robada. Un noi anava tan tranquil amb la bici sense el protector de la roda del darrera i sense els ancoratges. Clar, com que les peces no es poden robar... robem la bici sencera!. Aquest va ser el primer. Després vaig veure una altra pintada tota de negre lligada a un arbre. I ahir en vaig veure dos més, potser les més originals, i que llàstima que no portava la càmera a ma, encara que podria haver estat perillòs per la meva integritat física fer la foto. Anàven una parella, noi i noia, punks (amb crestes dobles al cap, amb el cabell de color verd i taronja, i amb tota la indumentària que li correspon a aquesta tribu urbana)amb dues bicis del bicing totalment 'tunejades', pintades de color negre amb dibuixos abstractes amb pintures cridaneres...

Avui m'ha donat per mirar per internet el tema de les bicis del bicing robades i he vist que no és una cosa nova. Des de la seva implantació està passant, ja sigui per les incidències informàtiques i/o inoperància del sistema del Bicing, o per la distracció dels usuaris a l'hora de deixar les bicis, o per la 'mala fe' d'algunes persones. Lo que està clar és que el servei no acaba de funcionar correctament.

És una llàstima, perqué la idea és molt bona.


(foto descarregada de la web)

BlogSavers

A partir del blog de '+ que mil palabras ' he conegut aquesta campanya que crec que té él seu orígen a S.O.B. (Save Our Blog):

La muerte de un blog se produce por la falta de comentarios.
Muchos visitantes no se dan cuenta de que sus comentarios son VITALES para la supervivencia de un blog.

No ens enganyem, a tothom li agrada que de tant en tant l'escoltin, i escriure un blog és com parlar, si veus que ningú et contesta suposo que et canses de parlar sol i ho deixes...

Així que a partir d'ara m'aplicaré el 'cuentu', treuré la meva inspiració d'on sigui i participaré més activament en tots aquells blocs per on passi.




M'uneixo al crit de la Helena: LLARGA VIDA ALS BLOGS!

Vaig sobreviure!

Sí, vaig sobreviure al mojito, al 'blanc pescador', a la sangria de cava i a la coronita. Mare de deu! quina ressaca tenia dissabte!

Jo que no acostumo a sortir gaire i menys a beure... però clar, vas xerrant, rient, menjant ... i ni t'enteres.

Quan va arribar la hora de marxar no em veia amb cor d'agafar una bicicleta. Crec que hauria posat en perill la meva integritat. De fet els meus amics em van dir: no pensaràs en agafar una bici no??? No vaig atrevir-me a dir res, jejejeje.

Vaig esperar a que el metro obrís en companyia de un ex-company de facultat, i curiosament el millor amic que hi vaig tenir. El destí ha volgut que acabem treballant junts.

De vegades el destí ens depara sorpreses bones!

Sortida

Fa temps que volem quedar els companys de feina i avui sembla que ha arribat el dia.
Som 6, 6 persones de diferents departaments que ens ho passem d'allò més bé. Per desgracia això no passa molt sovint i has de tenir al costat persones amb les que no sortiries ni a prendre un café durant 8 hores però s'ha de fer el paper perqué tots som persones i hem de treballar plegats.

Bé, doncs això, avui és el gran dia i tot ha estat organitzat perfectament: abans de sopar una caipirinha o un mojito, després fondue de formatge i de xocolata i després... festa! fins que el cos aguanti!

La bici no la porto però qui sap... si trobo una del bicing a lo millor m'hi torno amb ella perquè agafar un bus nocturn o un taxi és tota una aventura a Barcelona.

Apa doncs! que tingueu un bon divendres i un bon cap de setmana!!!

Sant Jordi 2008

23 d'Abril
És un dels dies de l'any que més m'agrada tot i que hagi de treballar.
Ahir a la nit, bé, ja eren les 00.06 de la matinada, abans d'anar a dormir ja ens vam donar els llibres. Perquè si hi ha una cosa que reivindico des de ja fa uns quants anyets és tenir un llibre per Sant Jordi... I això...abans de ficar-me al llit m'havien regalat 'El Celler' de Noah Gordon. Jo li vaig regalar 'El juego del ángel' de Carlos Ruiz Zafón.
Tinc unes ganes de llegir-los... però encara m'he d'acabar 'La catedral del Mar' i algun més que tenia en cua. Deu meu! quin stress!

En arribar a la feina tenia la primera rosa virtual enviada pel meu cap. Un detall, sí, però es podia haver estirat una mica més, jejejeje.

I res, a la tarda ja he pogut anar a fer un tomb pel barri, i per totes les paradetes de llibres... com m'agrada aquest moment!
Després he rebut la rosa de la meva parella i la del meu pare... aish

L'any que ve potser em demano festa per poder gaudir d'aquest dia com deu mana!

Dimarts 22 d'Abril

Avui és dimarts,
Avui és el dia de les montanyes,de les pedres, dels arbres, dels ocells, dels llops, dels conills, dels osos, dels ratolins, dels esquirols, dels rius, dels peixos, de les formigues, dels cucs, dels mosquits, de les mosques, dels crancs, de les flors....



FELICITATS I QUE PUGUEM CONTINUAR GAUDINT DE TU

Cap de setmana

Abans de que se m’oblidi, ahir vaig anar a buscar la bici i sí que hi era, i a més sencera!! crec que se sentia una mica sola però ara ja torna a estar al seu puesto de sempre amb la seva companya habitual...

I res... aquest cap de setmana he vist dues pelis: 'El número 23' i 'La habitación de Fermat'.

'El número 23' : feia temps que la volia veure, havia vist el trailer i em cridava l’atenció veure a Jim Carrey fent un paper tan diferent als que ens té acostumats. A més l’argument semblava interessant. I això, finalment només ho semblava. La història, molt resumida, consisteix en la obsessió pel número 23 que desenvolupa Jim Carrey a partir d'una novel·la que li regala la seva dona. No m’ha agradat gens.


'La habitación de Fermat' : també tenia ganes de veure-la però no tenia gaires esperances. En canvi m’ha sorprès favorablement i podria dir que m’ha agradat. No la definiria com un 'peliculón' però almenys ha aconseguit atrapar-me fins al final. Tracta de quatre matemàtics que no es coneixen i que són convidats per una persona desconeguda a resoldre un gran enigma. L’habitació en la que es troben és una sala que, com més triguen en resoldre els enigmes que els van plantejant, més petita es fa.
Una curiositat de la pel·lícula és que en un moment donat els protagonistes han de creuar el Pantà de Sau remant. Impressiona comparar aquesta imatge amb la realitat actual :(

Functionary

JeJeJeJe
Com he rigut!

Divendres ventós

Per fi és divendres, divendres ventós, i avui, potser una mica com ahir, ara plou ara no plou, ara sí ara no...

Aquest matí pensava agafar el bicing però les gotes que quèien eren massa com per no tapar-se així que he anat caminant una estoneta amb el paraigües. He arribat tan justa que ni tan sols he pogut anar a veure si la meva estimada bicicleta continuava allà on la vaig deixar ahir... Però en 10 horetes tornaria per recuperar-la. Bé, això és el que pensava pero cap a les 11 del matí m'he adonat que en sortir de casa no havia agafat les meves claus i per tant no duia les claus dels cadenats! :(, jo i el meu cap!

I res, a les 17.30 la he vist allà, feia bona cara, vull dir que tampoc li faltava res...i no estava sola. Així que he anat a la parada del bicing. Avui m'ha tocat la nº2. He revisat que el seient s'ajustés bé ja que encara conservo un blau que em vaig fer al genoll amb una en la que el seient no s'ajustava i mentre anaves fent pedalades anava baixant i baixant... tant que fins i tot em vaig donar un cop amb el genoll en el manillar. Aquesta no tenia aquest problema però en tenia un altre: els frens no anaven gaire bé, i ha estat complicat acostumar-me a la distància de 'frenada'.

Pensava anar a buscar la bici però entre que fa molt vent i que he comés l'error de posar-me les sabatilles he decidit que aniré demà al matí...

Ciclistes

Avui per fi ha plogut, tot i que encara no sé si ho ha fet on ho havia de fer.
Aquest matí he anat en bici a la estació i allà continua, lligada a una barana, indefensa preguntant-se que fa a hores d'ara allà sense que ningú l'hagi anat a recollir (bé, això espero). Em trobarà a faltar?
Demà em tocarà agafar el bicing, a veure amb què em trobo!

Doncs això, tot el dia ha estat tapat i ara plovia ara no ara sí ara no i just quan sortia de la feina s'han ofert a portar-me en cotxe perque en aquell moment plovia.Quan he arribat al meu destí i he obert la porta del copilot per baixar del cotxe gairebé faig que se la mengi un ciclista!!! Deu meu!!! Quin ensurt!!! Val a dir que jo portava el casc de la bici i ell no (imatge curiosa!)

És una cosa que em molesta molt de les motos i de les bicis i és que es fiquin per qualsevol petit forat que hi hagi entre els cotxes. Però és que en aquest cas no hi havia lloc per on passar!!! si anava amb un peu al pedal i l'altra a la vorera!!!

I és que... qualsevol es puja ara a una bici! :P

8 dies després

Ja han passat 8 dies des del 9 d'Abril.
Sembla que ha passat una eternitat però és poc més d'una setmana. Ara només toca adaptar-se de mica en mica a la nova situació. Però ja està, i m'atreveixo a dir que tot ha anat molt bé!

És curiós com són els moments difícils els que et fan veure com és realment la gent que tens al teu costat.

Gràcies a tots!

Tot anirà bé...

Aquesta és la frase que més he sentit avui, i tot i que ja ho sé va molt bé sentir com ho diu una altra persona.

El destí o la casualitat ha fet que demà dia 9 d'Abril sigui un dia clau pels dos homes més importants de la meva vida... curiòs

Demà serà un dia llarg però tot anirà bé

canviant de gustos

Sempre he pensat que mai es pot dir que 'd'aquesta aigua no en beuré'. La vida dóna moltes voltes i el que ara és blanc demà pot ser negre, el que ara és negre demà pot ser vermell...

Avui pensava en una cosa tan superficial com: com ha canviat el meu gust pels homes
Abans (i quan dic abans vull dir fa 15 anys aproximadament) m'agradaven homes com:



Ara els meus gustos han variat molt. Ara m'agraden homes d'aquest estil:




La diferència és important!!!

A saber quins seràn els meus gustos dintre de 15 anys més!