dissabte, 31 de maig del 2008

Lek Mun

Què us sembla?

divendres, 30 de maig del 2008

Chocolat i Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull

Aquesta setmana he vist aquestes dues pel·lícules.

Diumege passat vaig veure Chocolat tranquil·lament a casa. És una d'aquestes pel·lícules que tenia ganes de veure però per a la que mai trobava el moment. La veritat és que em va sorprendre, i tal i com ja m'havien avisat em van venir unes ganes enormes de menjar xocolata mentre veia la pel·lícula i... no us enganyaré, un bombó va caure... o potser van ser dos?
Es tracta d'una història molt tendra que crec que pot agradar a tothom.

I ahir vam anar a veure Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull. Ho escric en anglés perque amb un parell de companys de la feina vam decidir anar a veure-la en V.O.S.E.
M'encanta en Harrison Ford! :)
Amb els anys que té i lo atractiu que és...
Però bé... em centro en la pel·lícula. És entretinguda, amb tocs d'humor, i plena d'acció tal i com totes les anteriors històries d'Indiana Jones.
Valoració: em va agradar.

Després sopar a un restaurant siri... amb unes trufes gelades de postre (assaborint tots els matiços de la xocolata :) ) i tornada a casa amb el bicing, fent un tomb nocturn per Barcelona amb una temperatura molt agradable...

LA mal-INTERPRETACIÓ DELS EMAILS

En la época en la que vivim la comunicació entre els diferents departaments de les empreses acostuma a fer-se per email amb el risc que això comporta. És per això, que tot i no haver tingut mai cap mala experiencia amb el tema, sempre vaig amb molta cura quan n'escric un. I és què les paraules se les endu el vent pero un email... un email mai saps fins a on pot arribar!

Doncs això, tot i anar amb cura avui he estat víctima d'una d'aquestes malinterpretacions.

He hagut de sol·licitar, per telèfon, al magatzem que em trobessin un paquet que el meu client havia decidit que no volia quan aquest ja es trobava preparat per ser carregat en un camió amb un munt de paquets més. M'han dit que era molt complicat perquè a més havien de preparar més paquets. De totes maneres, 3 hores després he rebut un email confirmant-me que havien aconseguit localitzar el paquet. M'he posat molt contenta i com que jo sempre he pensat que 'de bien nacido es ser agradecido' he escrit un email dient: 'Aquest matí m'heu dit que seria difícil trobar el paquet, però al final l'heu trobat, així que moltes gràcies!'. Fins i tot li he dessitjat un bon cap de setmana!!! Doncs m'ha contestat: 'Al matí t'hem dit la veritat, no ha estat fàcil trobar-lo'.
Se m'ha quedat una cara de mico....perque a més el mail s'havia enviat al cap de magatzem i a un altre responsable...
He preferit no contestar ni dir res...'pa ké?... pa kagarla?'... I això que jo soc de les que no té problemes amb ningú i parlo i ric amb tothom...
No sé... potser la que ho ha malinterpretat he estat jo...
Aquest és només un exemple. En conec més d'un que ha tingut problemes molt importants per un simple i innocent mail...

Suposo que són els inconvenients de les noves tecnologies!

dijous, 22 de maig del 2008

ja s'han casat!

Buffffffff

com passa el temps...
una setmana i un dia sense aparèixer per aquí i ha passat volant.

Aquest cap de setmana he estat de casament. Ha estat el casament més original al que he anat mai i m'ho he passat genial... vam començar els amics a la 13, es van casar a les 14, a les 15 vam anar a dinar pel nostre conte i a la nit... Festival! quina celebració. I lo millor de tot és que no calia anar disfressat de 'gala de la hispanitat', podíem anar amb texans sense cridar l'atenció... Vam dormir tots plegats i diumenge encara vam compartir els pocs raigs de sol que va haver-hi abans de la pluja... Genial...

I res, aquesta setmana he tornat al gimnàs, que ja va èssent hora i estic destrossada!! Almenys el dijous ja s'acaba i demà per fi divendres!!!!

dimecres, 14 de maig del 2008

Irena Sendler

Quan vaig a la feina acostumo a llegir el diari en el trajecte d'autocar (fer-ho a la bici seria una mica complicat).
Doncs bé, ahir va haver-hi un titular que va cridar especialment la meva atenció:

Mor la dona que va salvar 2.500 menors del gueto de Varsòvia

Em vaig quedar captivada per la seva història. Tal i com diu el titular va salvar a milers de nens jueus durant la segona guerra mundial. Els treia amagats en maletes i caixes del gueto de Varsovia que va ser creat al 1940 per l'Alemania nazi.

L'article també explica que l'any passat va ser candidata al premi Nobel de la Pau però ella va negar ser una heroïna i finalment el primi va ser per Al Gore.

Mai, fins a la seva mort, havia sentit parlar d'aquesta dona que després d'haver estat detinguda i torturada per la Gestapo encara deia que tenia remordiments per haver fet tan poc.

Amb aquest post li vull fer el meu petit homenatge:


Gràcies Irena!

diumenge, 11 de maig del 2008

en lloc de cargols....

...lo que últimament apareix pel carrer quan plou és:




(aquestes fotos les he fet en un camí d'aproximadament 1km caminant)

PLUJA

Per fí ha plogut com deu mana! precipitacions ben repartides encara que sembla que haurem d'esperar per veure els efectes reals que han tingut sobretot a les capçaleres dels rius.
El que més m'ha impressionat, positivament, és una de les fotografies que he vist a 'El Periodico' del pantà de Susqueda, una foto del febrer al costat d'una foto d'ahir:


Ahir, dissabte, tocava 'fer barri' i tot i ploure vaig decidir sortir sense paraigües. Val a dir que plovia però no gaire fort. El cas és que em venia de gust sentir com l'aigua de la pluja quèia... m'agrada... m'agrada notar les gotes d'aigua...



Avui diumenge diuen que les precipitacions continuaran però ara mateix lo que veig pel balcó és un sol espatarrant i núvols blancs desplaçant-se molt ràpidament des del mar... potser al darrera hi porten més núvols de pluja. Esperarem!

dimarts, 6 de maig del 2008

Càncer

Avuí he llegit a 'El Periodico' que l'actor Patrick Swayze ha deixat tot el seu patrimoni a la seva dona. Pateix un càncer de pàncrees en estat terminal.

Últimament em fa la impressió que no paren de sortir casos de càncer al meu voltant. Intento que no m'afecti però es fa complicat i més quan toca d'aprop.

Patir un càncer és una experiència, marca molt, i com tota experiència forta fa que et plantegis moltes coses: la vida la comences a viure d'una altra manera, aprens a relativitzar moltes coses i a valorar-ne les que realment valen la pena...

Tots estem exposats a aquesta malaltia, però què fer per evitar-la?, suposo que és una qüestió difícil de respondre... Només ens queda gaudir de cada moment del dia, de totes les persones que estimem i deixar de banda les ximpleries!

dilluns, 5 de maig del 2008

Premi LUZ DE GAS

L'striper m'ha otorgat el premi 'Luz de Gas'. Moltes gràcies!


Soc relativament nova en aquest món dels blogs i encara no en moc al nivell que ho feu vosaltres així que em resulta difícil donar el premi a cinc blocaires. De totes maneres ho faré als que més segueixo:

- Cesc (Sense fer soroll): pels sentiments que és capaç de expresar als seus posts
- Wambas (Retalls de Lectura): perque acaba de començar i vull llegir més dels seus relats.
- Helena (+ que 1000 palabras): perque m'agraden els seus post i les suggerències en cine i llibres. (de moment ja he vist ONCE i m'ha agradat molt)

Gràcies!!!

diumenge, 4 de maig del 2008

Visita a Girona

Feia temps que no anava a Girona i ahir vam decidir anar a fer un tomb.
En els últims anys he anat amb la bici per fer les rutes Girona-Olot-Girona, o Girona-Sant Feliu de Guíxols-Girona. També havia anat a veure 'Girona, temps de flors' però feia anys que no hi anava simplement a passejar i a perdre'ns pels carrerons.

Girona és una ciutat que m'agrada moltíssim, ho té tot, tranquilitat, encant, ....


Ahir, a més, va fer un dia molt maco que convidava a perdre's pels carrerons del Call Jueu, passejar per les paradetes, veure la exposició de fotografia que hi havia, seure´s a pendre un te a la fresca...

Per cert, a qui pugui interessar: el cap de setmana que ve comença 'Girona, temps de flors' i és molt maco veure com decoren el patis interiors de moltes de les cases senyorials amb flors. Si no heu anat mai us ho recomano.

divendres, 2 de maig del 2008

Infidelitat

Fa un parell de dies vaig llegir el post de Wambas ‘Infiel’ a ‘Retalls de Lectura’ i des de llavors li he estat donant voltes al tema. De fet és un tema de conversa que he tingut moltes vegades amb la meva parella: Com actuar en cas d’infidelitat (tant com a víctima com a botxí)?

El tema és complicat encara que en fred la meva resposta és sempre la mateixa. Si es tracta d’un embolic circumstancial, que ha passat en un moment determinat doncs potser no hauria de donar-li gaire importància, sempre i quan la infidelitat no sigui originada per un problema dintre de la relació. D’altra banda ... voldria saber que m’ha sigut infidel? Uhmm .... no ho sé, de vegades viure en la ignorància no és tan dolent...

I en cas de ser un mateix l’infidel, què fer? Ser sincer amb la parella o deixar passar el temps fins oblidar el tema? Potser lo més còmode és això últim..

Perquè jo penso que una infidelitat no és sempre sinònim d’un problema dintre de la relació de parella. Què penseu sobre aquest tema?

dijous, 1 de maig del 2008

13 de Maig

...Verás que hay más,
Verás que el mundo gira más.
Por eso no estés triste, amor.
Por eso no estés triste
Por eso no estés triste amor,
Que no estés triste...

Robatoris Bicing

No fa molt, potser un mes, em van explicar que les bicis del bicing estaven dissenyades amb peces que no permetien els robatoris. Vull dir, que ni els pedals, ni les rodes, ni el 'sillín' eren compatibles amb cap altra bici. I que fins i tot era pràcticament impossible treure aquestes peces sense fer-les malbé. Vaig pensar, coi! quina bona idea!, però una altra vegada vaig pecar d'innocent.

Pocs dies després vaig veure la primera bici del Bicing robada. Un noi anava tan tranquil amb la bici sense el protector de la roda del darrera i sense els ancoratges. Clar, com que les peces no es poden robar... robem la bici sencera!. Aquest va ser el primer. Després vaig veure una altra pintada tota de negre lligada a un arbre. I ahir en vaig veure dos més, potser les més originals, i que llàstima que no portava la càmera a ma, encara que podria haver estat perillòs per la meva integritat física fer la foto. Anàven una parella, noi i noia, punks (amb crestes dobles al cap, amb el cabell de color verd i taronja, i amb tota la indumentària que li correspon a aquesta tribu urbana)amb dues bicis del bicing totalment 'tunejades', pintades de color negre amb dibuixos abstractes amb pintures cridaneres...

Avui m'ha donat per mirar per internet el tema de les bicis del bicing robades i he vist que no és una cosa nova. Des de la seva implantació està passant, ja sigui per les incidències informàtiques i/o inoperància del sistema del Bicing, o per la distracció dels usuaris a l'hora de deixar les bicis, o per la 'mala fe' d'algunes persones. Lo que està clar és que el servei no acaba de funcionar correctament.

És una llàstima, perqué la idea és molt bona.


(foto descarregada de la web)