A partir del blog de '+ que mil palabras ' he conegut aquesta campanya que crec que té él seu orígen a S.O.B. (Save Our Blog):
La muerte de un blog se produce por la falta de comentarios. Muchos visitantes no se dan cuenta de que sus comentarios son VITALES para la supervivencia de un blog.
No ens enganyem, a tothom li agrada que de tant en tant l'escoltin, i escriure un blog és com parlar, si veus que ningú et contesta suposo que et canses de parlar sol i ho deixes...
Així que a partir d'ara m'aplicaré el 'cuentu', treuré la meva inspiració d'on sigui i participaré més activament en tots aquells blocs per on passi.
M'uneixo al crit de la Helena: LLARGA VIDA ALS BLOGS!
Sí, vaig sobreviure al mojito, al 'blanc pescador', a la sangria de cava i a la coronita. Mare de deu! quina ressaca tenia dissabte!
Jo que no acostumo a sortir gaire i menys a beure... però clar, vas xerrant, rient, menjant ... i ni t'enteres.
Quan va arribar la hora de marxar no em veia amb cor d'agafar una bicicleta. Crec que hauria posat en perill la meva integritat. De fet els meus amics em van dir: no pensaràs en agafar una bici no??? No vaig atrevir-me a dir res, jejejeje.
Vaig esperar a que el metro obrís en companyia de un ex-company de facultat, i curiosament el millor amic que hi vaig tenir. El destí ha volgut que acabem treballant junts.
Fa temps que volem quedar els companys de feina i avui sembla que ha arribat el dia. Som 6, 6 persones de diferents departaments que ens ho passem d'allò més bé. Per desgracia això no passa molt sovint i has de tenir al costat persones amb les que no sortiries ni a prendre un café durant 8 hores però s'ha de fer el paper perqué tots som persones i hem de treballar plegats.
Bé, doncs això, avui és el gran dia i tot ha estat organitzat perfectament: abans de sopar una caipirinha o un mojito, després fondue de formatge i de xocolata i després... festa! fins que el cos aguanti!
La bici no la porto però qui sap... si trobo una del bicing a lo millor m'hi torno amb ella perquè agafar un bus nocturn o un taxi és tota una aventura a Barcelona.
Apa doncs! que tingueu un bon divendres i un bon cap de setmana!!!
23 d'Abril És un dels dies de l'any que més m'agrada tot i que hagi de treballar. Ahir a la nit, bé, ja eren les 00.06 de la matinada, abans d'anar a dormir ja ens vam donar els llibres. Perquè si hi ha una cosa que reivindico des de ja fa uns quants anyets és tenir un llibre per Sant Jordi... I això...abans de ficar-me al llit m'havien regalat 'El Celler' de Noah Gordon. Jo li vaig regalar 'El juego del ángel' de Carlos Ruiz Zafón. Tinc unes ganes de llegir-los... però encara m'he d'acabar 'La catedral del Mar' i algun més que tenia en cua. Deu meu! quin stress!
En arribar a la feina tenia la primera rosa virtual enviada pel meu cap. Un detall, sí, però es podia haver estirat una mica més, jejejeje.
I res, a la tarda ja he pogut anar a fer un tomb pel barri, i per totes les paradetes de llibres... com m'agrada aquest moment! Després he rebut la rosa de la meva parella i la del meu pare... aish
L'any que ve potser em demano festa per poder gaudir d'aquest dia com deu mana!
Avui és dimarts, Avui és el dia de les montanyes,de les pedres, dels arbres, dels ocells, dels llops, dels conills, dels osos, dels ratolins, dels esquirols, dels rius, dels peixos, de les formigues, dels cucs, dels mosquits, de les mosques, dels crancs, de les flors....
Abans de que se m’oblidi, ahir vaig anar a buscar la bici i sí que hi era, i a més sencera!! crec que se sentia una mica sola però ara ja torna a estar al seu puesto de sempre amb la seva companya habitual...
I res... aquest cap de setmana he vist dues pelis: 'El número 23' i 'La habitación de Fermat'.
'El número 23' : feia temps que la volia veure, havia vist el trailer i em cridava l’atenció veure a Jim Carrey fent un paper tan diferent als que ens té acostumats. A més l’argument semblava interessant. I això, finalment només ho semblava. La història, molt resumida, consisteix en la obsessió pel número 23 que desenvolupa Jim Carrey a partir d'una novel·la que li regala la seva dona. No m’ha agradat gens.
'La habitación de Fermat' : també tenia ganes de veure-la però no tenia gaires esperances. En canvi m’ha sorprès favorablement i podria dir que m’ha agradat. No la definiria com un 'peliculón' però almenys ha aconseguit atrapar-me fins al final. Tracta de quatre matemàtics que no es coneixen i que són convidats per una persona desconeguda a resoldre un gran enigma. L’habitació en la que es troben és una sala que, com més triguen en resoldre els enigmes que els van plantejant, més petita es fa. Una curiositat de la pel·lícula és que en un moment donat els protagonistes han de creuar el Pantà de Sau remant. Impressiona comparar aquesta imatge amb la realitat actual :(
Per fi és divendres, divendres ventós, i avui, potser una mica com ahir, ara plou ara no plou, ara sí ara no...
Aquest matí pensava agafar el bicing però les gotes que quèien eren massa com per no tapar-se així que he anat caminant una estoneta amb el paraigües. He arribat tan justa que ni tan sols he pogut anar a veure si la meva estimada bicicleta continuava allà on la vaig deixar ahir... Però en 10 horetes tornaria per recuperar-la. Bé, això és el que pensava pero cap a les 11 del matí m'he adonat que en sortir de casa no havia agafat les meves claus i per tant no duia les claus dels cadenats! :(, jo i el meu cap!
I res, a les 17.30 la he vist allà, feia bona cara, vull dir que tampoc li faltava res...i no estava sola. Així que he anat a la parada del bicing. Avui m'ha tocat la nº2. He revisat que el seient s'ajustés bé ja que encara conservo un blau que em vaig fer al genoll amb una en la que el seient no s'ajustava i mentre anaves fent pedalades anava baixant i baixant... tant que fins i tot em vaig donar un cop amb el genoll en el manillar. Aquesta no tenia aquest problema però en tenia un altre: els frens no anaven gaire bé, i ha estat complicat acostumar-me a la distància de 'frenada'.
Pensava anar a buscar la bici però entre que fa molt vent i que he comés l'error de posar-me les sabatilles he decidit que aniré demà al matí...
Avui per fi ha plogut, tot i que encara no sé si ho ha fet on ho havia de fer. Aquest matí he anat en bici a la estació i allà continua, lligada a una barana, indefensa preguntant-se que fa a hores d'ara allà sense que ningú l'hagi anat a recollir (bé, això espero). Em trobarà a faltar? Demà em tocarà agafar el bicing, a veure amb què em trobo!
Doncs això, tot el dia ha estat tapat i ara plovia ara no ara sí ara no i just quan sortia de la feina s'han ofert a portar-me en cotxe perque en aquell moment plovia.Quan he arribat al meu destí i he obert la porta del copilot per baixar del cotxe gairebé faig que se la mengi un ciclista!!! Deu meu!!! Quin ensurt!!! Val a dir que jo portava el casc de la bici i ell no (imatge curiosa!)
És una cosa que em molesta molt de les motos i de les bicis i és que es fiquin per qualsevol petit forat que hi hagi entre els cotxes. Però és que en aquest cas no hi havia lloc per on passar!!! si anava amb un peu al pedal i l'altra a la vorera!!!
Ja han passat 8 dies des del 9 d'Abril. Sembla que ha passat una eternitat però és poc més d'una setmana. Ara només toca adaptar-se de mica en mica a la nova situació. Però ja està, i m'atreveixo a dir que tot ha anat molt bé!
És curiós com són els moments difícils els que et fan veure com és realment la gent que tens al teu costat.
Sempre he pensat que mai es pot dir que 'd'aquesta aigua no en beuré'. La vida dóna moltes voltes i el que ara és blanc demà pot ser negre, el que ara és negre demà pot ser vermell...
Avui pensava en una cosa tan superficial com: com ha canviat el meu gust pels homes Abans (i quan dic abans vull dir fa 15 anys aproximadament) m'agradaven homes com:
Ara els meus gustos han variat molt. Ara m'agraden homes d'aquest estil:
La diferència és important!!!
A saber quins seràn els meus gustos dintre de 15 anys més!
Baby, I'm hot just like your oven and I need your lovin' and, baby, I can't hold it much longer oh it's getting stronger and stronger And when I get that feeling I gotta have
Sexual healing Sexual healing It makes me feel so fine It helps to relieve the mind Sexual healing, is good for me Sexual healing now is something that is so very good for me
Whenever these blue tear drops are falling And my emotional stability is leaving me there is something I can do Oh I can get on the telephone and call you up baby Darling I know you'll be there to relieve me The love you bring to me will free me and if you don't know the things you're dealing Well I can tell you darling, oh it's
Sexual healing Get up, get up, get up, get up Let's make love tonight Wake up, wake up, wake up, wake up 'Cause you do it right
Heal me, my darling Heal me, my darling Heal me, my darling Heal me, my darling Heal me, my darling
Baby, I got sick this morning Well a sea was storming up inside of me Baby, I think I'm capsizing All the waves are rising And when I get that feeling i gotta have
Sexual healing Sexual healing It makes me feel so fine, it's such a rush It helps to release the mind, Lord it's good for us
Sexual healing, is good for me Sexual healing is something thats good for me Oh it’s good for us, oh it's so good to me My baby Whoahohh woah
Just grab a hold Come take control Of my body and mind Soon we'll be making love Honey, we'll be doin' fine You're my medicine open up and let me in
Oh Darling darling, you're so great I can't wait for you to operate heal me my darling I can't wait for you to operate heal my darling I can’t wait for you to operate I can’t wait for you to heal me, I can’t wait for you to, Oh whenever these blue teardrops are falling, You know I'll come calling Heal me, my darling
Així és com m'he sentit a les 7,10 del matí. Avui, tal i com vaig fer ahir, havia decidit no agafar la meva bici i agafar la del bicing ja que com que aquests dies vaig amunt i aball m'és molt més pràctic. Doncs bé, arribo a la parada que tinc més a prop de casa, poso el meu carnet a la pantalleta i el missatge que llegeixo amb un fons de pantalla vermell vermell que gairebé em deslumbra en la foscor del matí és: Asseguris de que està fent servir una targeta vàlida. Lo primer que he pensat és que a lo millor, i tenint en comte com vaig últimament, estava posant la tarjeta del bus... però no, era la del bicing, així que ho he tornat a probar...cinc vegades... i res... M'ha tocat volar per poder agafar l'autobús per anar a treballar... Gairebé ho perdo.
He pensat que es tractaria d'una incidencia d'aquella parada així que a la tarda, ingenua de mi, ja feia plans. Pensava en agafar la bici del bicing en la estació d'autobusos i marxar al dentista tranquilament.... Doncs res... el camí de 10 minuts en bicing s'ha transformat en un camí de 40 minuts caminant i provant el meu carnet a totes les parades de bicing que trobava pel camí.
PUFFFFFFFFFFFFFF Únicament porto 36 minuts de bicing!!! Com es pot fer malbé aquest carnet??? Serà també una conseqüència del meu stress???
Per cert, el dentista no m'ha trobat cap càries ni res... únicament m'ha dit que soc una 'mossegadora nata'. En principi no he sabut com prendre-m´ho, però res... això s'arregla amb aquesta mena de protecció per dormir molt semblant a la que porten els boxejadors....
